EUPV considera que la nova Política Agrària Comuna europea suposa “una tragèdia per al camp valencià”
La portaveu d’Esquerra Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha qualificat la proposta de pressupostos plurianuals per a la Política Agrària Comuna (PAC) que ha presentat la Comissió Europea com “una autèntica tragèdia per al camp valencià”. “A grans trets”, assenyala Albiol, “Europa retalla en agricultura per a destinar més recursos al tancament de les seues fronteres, la qual cosa suposa un veritable despropòsit que simplement ens apropa una mica més a una crisi alimentària i empitjora la crisi humanitària que provoca la pròpia Europa-fortalesa”.
La proposta que s’acaba de donar a conèixer contempla una retallada del 5% en els fons de la PAC, i d’un 7% en els fons de cohesió. La portaveu d’EU a Brussel·les remarca que “aquesta retallada se suma a les diverses tisorades que ja ha hagut de patir en els darrers temps el camp valencià, que fins i tot ha vist en les últimes reformes com quedaven fora de les ajudes europees un terç dels agricultors del País Valencià”.
A tot això, recorda Albiol, “cal sumar que cada vegada la Unió Europea està signant més i més tractats comercials amb tercers països que estan enfonsant la producció pròpia, tal i com hem pogut comprovar amb l’arribada de cítrics del sud d’Àfrica. En lloc d’apostar pels nostres productors i per la distribució de proximitat, per una agricultura sostenible i respectuosa amb els recursos i el medi, Europa promou una gran agroindústria que està esquilmant el planeta. I mentre fa això, amb la seua hipocresia habitual la Comissió Europea predica valors com la sostenibilitat o la defensa de la natura”.
Per a Marina Albiol, “és lamentable que la marxa del Regne Unit no haja generat a les institucions europees més que una autoafirmació dins les mateixes polítiques que generen una creixent desafecció cap al projecte europeu per part de la ciutadania. En un territori com el nostre, que té un fort vincle cultural i identitari amb l’agricultura, la creixent pèrdua de terres de conreu, la desaparició de professionals dedicats al camp i la cada vegada més complicada subsistència dels llauradors suposa una notícia lamentable”.
Finalment, Albiol apel·la al govern valencià a redoblar la seua aposta pel sector agrícola: “No podíem esperar gran ajuda d’Europa, cert, però en matèria agrícola cada vegada arriben pitjors notícies de Brussel·les, i per revertir aquesta tendència caldria que el Consell redoblara els seus esforços. Parlar de polítiques agrícoles és parlar d’iniciatives reals contra el canvi climàtic, per la sostenibilitat, de custòdia i revalorització del medi, de cohesió territorial i de revitalització econòmica de comarques senceres que veuen com la seua població envelleix o marxa, i en realitat sentim gran decepció dels resultats dels tres anys de govern progressista”.
