Un centenar de persones visiten per primera vegada un refugi antiaeri en la jornada del 14 d’abril a Silla

El passat 14 d’abril, un centenar de persones van assistir a la jornada “Els refugis antiaeris de Silla”, organitzada per la Regidoria de Cultura i Memòria Històrica de Silla. La convocatòria va finalitzar amb la visita a un antic refugi antiaeri, que va ser caserna de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. El refugi, situat en una propietat del carrer València, va ser construït per enginyers i arquitectes de les Brigades Internacionals que es recuperaven en Silla de les seues ferides de guerra.

El regidor de Cultura i Memòria Històrica, Valentín Mateos, va explicar que era la primera vegada que el refugi s’obria al públic, i per això s’havia “adequat per a l’ocasió”. Mateos va subratllar que és un objectiu de la regidoria aconseguir la completa rehabilitació del refugi antiaeri “perquè forme part del patrimoni històric municipal”, i perquè puga ser visitat per les persones que “desitgen conéixer aquesta part de la nostra història”.

Un refugi molt bé conservat

El refugi va ser descobert amb la iniciativa d’un veí, que va contactar amb un arqueòleg en assabentar-se de la presència d’aquest habitacle a la seua propietat. Segons Llorenç Alapont, arqueòleg i antropòleg de Silla, és el refugi “millor conservat” que ha conegut fins ara. Es tracta d’una construcció d’entre seixanta i setanta metres de llargària i quasi dos metres d’amplària, revestit amb rajola massissa i avoltada. Compta amb tres eixides també avoltades i revestides amb la mateixa rajola, “un aspecte poc habitual i la raó per la qual s’ha mantingut en molt bon estat”, segons Alapont. Dues eixides donaven a habitatges particulars, i l’altra eixida, en mig del corredor, connectava amb el que Alapont pensa que va ser el pati d’una antiga fàbrica, “raó que explicaria les grans dimensions de la construcció, que podria albergar a unes cinquanta o seixanta persones”. El refugi té dues bancades perfectament conservades que servien per a asseure’s durant els bombardejos, que no estan construïdes en línia recta, sinó que dibuixen un xicotet gir. “És clar que la seua construcció va ser encarregada a professionals i tot indica que va ser dirigida per un enginyer, ja que està molt bé construït, i que estiga avoltat li confereix més valor”, reconec Alapont. Els següents passos a seguir seran fer la topografia del refugi per determinar les dimensions i recorregut exacte, treball que ja va realitzar Llorenç Alapont en altre refugi de la mateixa època trobat a Silla i conegut com “La Sirera”, que es trobava en un estat de conservació molt més inferior.

Més refugis localitzats

El refugi aeri trobat s’inclou dins del mapa elaborat pel cronista i historiador de Silla Josep Antich, que ja anunciava l’existència d’aquest encara que mai hi va poder accedir: “Moltes persones asseguraven que hi havia un refugi entre el carrer Sant Vicent i el carrer València, però mai vaig poder aconseguir l’autorització dels propietaris per a comprovar-ho”, afirma Antich. L’historiador creu que són dotze els refugis situats a Silla: tres públics, realitzats per l’Ajuntament a l’estació, al Toll, i a la plaça del poble, aquest últim detectat per un georadar. Els altres, tots ells privats, van aparéixer en realitzar obres, com és el cas del refugi del carrer Mestre Ribera. Alguns van tapats després de comprovar el mal estat de conservació, i uns altres van ser destruïts amb les obres de subministrament d’aigua potable l’any 1961.

El perfecte estat de conservació de l’últim refugi trobat, i la recent modificació de la Llei del Patrimoni Cultural, ha permés que l’Ajuntament puga negociar amb el propietari per a incloure el refugi dins del catàleg de béns d’interés cultural local, i així poder invertir en la seua preservació i adequació per poder obrir-ho al públic. Fer visitable el refugi és fer valdre una part molt important del patrimoni siller i de la història recent del municipi.