Esquerra Unida Paiporta insta a l’ajuntament perquè demane al Registre de la Propietat les Notes Simples dels béns immatriculats per l’església durant el franquisme i la transició.
Durant el franquisme i fins a l’any 2015 s’ha produït en l’estat espanyol un espoli monumental. Milers de béns immobles han sigut immatriculats per l’Església catòlica sense acreditar títol de propietat emparat amb una normativa totalment inconstitucional i reprovada amb duresa pel Tribunal Europeu de Drets Humans i que condemna a l’Estat espanyol que ho ha permés.
L’ús litúrgic d’alguns d’aquests béns no condiciona en absolut la propietat de la diòcesi, que molts d’ells han sigut construïts i restaurats amb diners del poble, que sobre la immensa majoria d’aquests, recau la responsabilitat pública de la seua tutela cultural i patrimonial i, finalment, que consta fefaentment la immatriculació de milers de béns de culte en manifest abús de dret i frau de llei, tant per la data de la seua immatriculació, abans de la reforma de 1998, com per no haver sigut posseïts mai per la jerarquia catòlica ni, en tot cas, haver documentat de manera fefaent la seua propietat.
La pressió ciutadana i política ha revelat nombrosos escàndols en tot l’Estat arran de l’aprovació de la llei 13/2015, que modifica la reforma de la Llei Hipotecària de 1946, per a eliminar el privilegi registral esmentat i evitar d’aquesta manera un possible recurs d’inconstitucionalitat. Però ho fa sense efectes retroactius, amb el que es produeix una amnistia registral sobre els milers de béns inscrits per l’Església catòlica durant tot el seu període de vigència.
S’ha sol·licitat al Govern central en repetides ocasions informació sobre les immatriculacions realitzades a l’empara de l’art.206 de la Llei Hipotecària. El govern presentà en febrer de 2021, el llistat de 34.961 immatriculacions realitzades per l’Església catòlica entre 1998 i 2015. El llistat presentat no mostra els detalls de les immatriculacions realitzades entre 1946 i 1998. Les dades que ofereix el llistat no permeten en molts casos la identificació del bé immatriculat. En molts casos una immatriculació incorpora diversos béns, però d’ells en el llistat només apareix el que es qualifica de principal.
Per tot això d’EUPV Paiporta ha registrat en l’ajuntament una proposta de moció perquè siga debatuda en el ple i que consta dels següents acords:
PRIMER.- Sol·licitar al Registre de la propietat de corresponent a Paiporta que emeta i remeta a l’Ajuntament totes les notes simples de les immatriculacions realitzades en aqueix Registre a l’empara i durant la vigència de l’article 206 de la Llei Hipotecària (1946 a 2015) per l’Església catòlica en les seues diferents denominacions: Diòcesi, Bisbat, Parròquia o similars.
SEGON.- Que l’equip de Govern d’aquest Ajuntament done trasllat als grups municipals de la informació remesa pel Registre de propietat i, així mateix, es faça arribar aquesta informació a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació.
TERCER.- Instar el Govern d’Espanya que, en el termini improrrogable de sis mesos des de l’aprovació d’aquesta moció ordene, mitjançant la normativa en vigor que corresponga o, si es cau, mitjançant l’aprovació de la normativa que es requerisca, la cancel·lació per nul·litat inesmenable de tots els seients practicats per la jerarquia catòlica (en qualsevol de les seues denominacions) de conformitat amb l’art. 206 LH, almenys des de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola per flagrant inconstitucionalitat sobrevinguda, que a més es duria a terme en execució de la doctrina i resolucions vinculants del Tribunal Europeu de Drets Humans.
QUART.- Instar el Govern d’Espanya que, en el termini improrrogable de sis mesos des de l’aprovació d’aquesta moció, habilite els mecanismes oportuns per a qualificar el nostre patrimoni cultural religiós de domini públic, establir els procediments per a la seua catalogació i registre, i possibilitar la reclamació de la titularitat del domini d’aquests béns pels seus legítims titulars.
CINQUÉ.- Donar trasllat d’aquests acords als grups parlamentaris de les Corts Valencianes, així com als del Congrés dels Diputats.
Segons la normativa vigent almenys u dels grups amb representació al ple ha de representar aquesta proposta perquè puga ser debatuda. És a dir, depèn de la responsabilitat i la coherència política de cada grup que aquesta proposta no quede en el calaix de l’oblit i es puga defensar i potser recuperar part del patrimoni del nostre poble.