25N Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Els nostres cossos no estan fets per a les seues violències.

25N Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Ni una menys!

Aquest 25N tornem als carrers contra totes les violències masclistes per a cridar alt i clar que els nostres cossos no estan fets per a les seues violències.

36 dones han sigut assassinades a l’Estat espanyol en el que portem d’any per les seues parelles o exparelles. 6 dones foren assassinades des del 25 de novembre de 2024 fins al 31 de desembre de 2024. Des de 2003, any en què es comença a comptabilitzar i registrar estadísticament aquests assassinats, han sigut assassinades 1331 dones. 1862 menors han quedat orfes víctimes de violència masclista des de 2003, d’entre els quals 969 eren menors en el moment de l’assassinat. Des de 2003 fins a 2025, són 65 els menors assassinats pels seus pares en casos de violència vicària.

La violència masclista és violència estructural i té les seues arrels en relacions patriarcals arrelades en profundes desigualtats. Una violència que es dona en tots els països i es dirigeix a totes les dones.

Aquest 25N tornem als carrers per a denunciar que les dones continuem pagant el preu de les guerres dels homes. Cada dia moren més de 500 dones i xiquetes en països afectats per conflictes armats a causa de complicacions relacionades amb l’embaràs i el part. A això s’afegeix que, en contextos de conflicte armat, els cossos de les dones són tractats com un territori de conquesta i destrucció: abusos i agressions sexuals, violacions, mutilacions sexuals, experimentació mèdica amb òrgans sexuals i reproductius, matrimonis forçats, amenaces i segrests, prostitució forçada i tracta.

Tornem als carrers per a denunciar la violència que s’exerceix sota l’ocupació i el colonialisme. Denunciem l’il·legítim Estat d’Israel i la campanya genocida orquestrada per aquest amb la intenció de destruir i eliminar el poble palestí de Gaza. Són dècades d’ocupació il·legal i repressió, de destrucció d’hospitals, escoles i llars i de fam generalitzada, fent insostenible la vida. Una operació genocida que té com a principal objectiu les dones i la infància i el seu assassinat com a forma d’extermini de tot el poble palestí i, amb això, del seu futur.

Aquest 25N tornem als carrers per a denunciar la violència sexual que s’exerceix sobre les dones i xiquetes, una violència acceptada i normalitzada per la societat. Diàriament a Espanya es denuncien més de 50 agressions sexuals. Més de 2,8 milions de xiquetes i dones residents a Espanya de 16 o més anys han patit violència sexual. Segons dades d’una macroenquesta del Ministeri d’Igualtat, les dones amb diversitat funcional i les dones migrants pateixen més violència per part de les seues parelles o exparelles.

Denunciem la violència institucional exercida contra les dones. La misogínia de jutges i jutgesses no atorgant credibilitat als testimonis de les dones i, en conseqüència, deixant les víctimes de violència masclista indefenses davant la Justícia. Prou ja de criminalitzar les víctimes! La violència exercida contra les mares i la infància aplicant el fals síndrome d’alienació parental. Exigim que s’aclare la fallada de les polseres de geolocalització, es depuren responsabilitats i s’articulen, des del públic, totes les mesures necessàries per a protegir les víctimes de violència masclista. Totes les dones que estan en el sistema de protecció VioGén estan amenaçades de mort. No podem permetre que el sistema judicial es convertisca en un sistema que no protegix les dones víctimes de violència masclista, sinó que, a més, les agredeix.

Aquest 25N tornem als carrers per a denunciar que la violència de gènere suposa un greu problema de salut pública. Els nostres cossos no estan fets per a patir les contínues agressions, els enfocaments ginecocèntrics i l’absència d’estratègies multidisciplinàries amb perspectiva de gènere en la sanitat. La fallada en el sistema de cribratge del càncer de mama per part de la Junta d’Andalusia ha provocat que centenars de dones no reberen el seu diagnòstic a temps, podent evitar, així, processos de metàstasi. No oblidem, tampoc, que són moltes les dones que, diàriament, pateixen violència obstètrica.
Tornem als carrers per a denunciar que no hi ha altruïsme en la pràctica de l’anomenada «gestació subrogada», només pobresa i, darrere, una vergonyosa indústria que explota dones pobres. Segons la relatora especial sobre violència contra les dones de l’ONU, hi haurà un creixement exponencial de més d’un 500 % en la indústria reproductiva, que arribarà a facturar més de mil milions de dòlars. Una pràctica il·legal a Espanya, reconeguda com a violència contra les dones i que, no obstant això, continua sent permesa.

Les feministes d’Esquerra Unida exigim accions fermes. El Govern espanyol va prohibir la inscripció de bebés nascuts per “gestació subrogada” a l’estranger en el registre civil a través dels consolats espanyols, fins i tot si hi ha una sentència judicial estrangera, però això no és suficient: cal avançar en mesures perquè els compradors de bebés vegen limitada la possibilitat d’exercir la pàtria potestat com succeeix hui en dia. Exigim que el Govern es plantege la retirada de la pàtria potestat a aquells que es servixen d’artimañes jurídiques per a adquirir un suposat dret sobre una activitat que la llei reconeix com a il·legal.

Aquest 25N tornem als carrers per a denunciar que els nostres drets sexuals i reproductius no són negociables. El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs ha d’estar plenament garantit com una prestació més del Sistema Nacional de Salut, amb finançament públic, universalitat i equitat en l’accés. Per a això és imprescindible la seua integració expressa en el marc dels articles 15 i 43 de la Constitució Espanyola com a part indiscutible del dret a la salut. No pot haver-hi un dret real a la interrupció voluntària de l’embaràs si les comunitats autònomes governades per la dreta continuen vulnerant la llei, negant-se a garantir avortaments en hospitals públics o fomentant l’objecció de consciència col·lectiva.

Esquerra Unida és abolicionista de la prostitució. La prostitució és incompatible amb la dignitat humana, amb la llibertat i amb l’igualtat. Defensem una norma completa, amb mesures de suport i amb itineraris reals d’eixida de la prostitució, tenint en compte que el 90 % de les persones que l’exercixen estan en situació irregular. Reclamem una Llei Abolicionista de la Prostitució i exigim que els drets de les dones no siguen utilitzats com una moneda de canvi ni per interés mediàtic.

Aquest 25N tornem als carrers per a denunciar que els nostres cossos no estan fets per a patir el continu negacionisme de la violència masclista, un negacionisme que busca la desprotecció de les víctimes per a deixar-les desarmades i sense recursos a l’hora d’afrontar la violència que pateixen. Les feministes d’IU ens neguem que, emparant-se en falsos discursos de «llibertat d’expressió» i en la presència de l’extrema dreta en el Congrés, es permeten jornades que neguen la violència estructural cap a les dones. Blanquejar discursos negacionistes i neofeixistes és intolerable en una societat democràtica.

Aquest 25N, davant la violència masclista, cridem amb ràbia feminista: Els nostres cossos no estan fets per a les seues violències!