Política feminista per a una societat millor
Per Rosa Pérez Garijo, coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià.
És innegable i una alegria gegant comprovar com en pocs anys ha crescut de forma exponencial la conscienciació respecte a la desigualtat de gènere. Els avanços del moviment feminista, encapçalat per milers de dones de tota mena d’origen, han penetrat de forma sòlida en les escletxes d’un sistema patriarcal que afecta en totes les vessants.
A més en clau política, el feminisme està jugant un paper central com a mur de contenció de les expressions més ultradretanes i reaccionàries, que pretenen aprofitar la crisi econòmica i la crisi social produïda per l’esgotament del neoliberalisme per retrotraure’ns a un passat fosc d’odi i venjança. A la cap i a la fi, després de dècades on la ideologia preponderant ha tractat de trencar els llaços socials, els valors feministes de sororitat i cures són fonamentals per garantir una cohesió social que no deixe a ningú darrere, abandonat en el caos salvatge de la supervivència.
Malgrat aquesta evidència i la cada vegada major espenta social amb nom de dona, continuem assistint a innumerables situacions de desigualtat i vulneracions masclistes, moltes d’aquestes amb total impunitat per part dels poders públics. Sembla que encara hi ha gent i institucions cegues a la certesa d’un futur feminista que es construeix constantment, mentre uns pocs –però amb molt de poder– intenten actuar com a resistència, inconscients de què acabaran sent part del passat fosc del nostre país. Ocuparan un trist lloc al costat dels culpables de la violència masclista que no cessa com a còmplices d’una estructura de poder que actua des de l’element més alt fins al més baix de la piràmide.
Acabar amb la violència cap a les dones és condició necessària, però no suficient, per a acabar amb l’anomalia social i democràtica que suposa la desigualtat estructural entre homes i dones. Per això les accions polítiques i socials encaminades a eradicar les violències masclistes han d’anar acompanyades d’altres que garantisquen una igualtat plena entre sexes; en resum: una política feminista.
Sempre apuntem a una corresponsabilitat a l’hora de lluitar contra les violències masclistes i per la igualtat entre homes i dones, però cal principalment la tasca dels actors socials més rellevants. Per això volem accions contundents per part dels poders públics com ara la protecció a les víctimes, la revisió dels tipus penals per a evitar casos com el de La Manada, però sobretot la coeducació i la transversalitat del feminisme en les polítiques públiques. També volem que els mitjans de comunicació, com a principal altaveu de la realitat social, participe de forma activa d’aquesta lluita, apostant per no perpetuar els rols sexistes i assenyalant clarament als culpables del drama de la violència masclista.
Qui encara no entenga que l’espenta feminista ha vingut per quedar-se i consolidar-se, que els valors igualitaris són bons per a la societat perquè arrepleguen la seua pluralitat i diversitat, qui encara no siga conscient que una altra forma de fer política és necessària per al benestar de la societat i el seu futur; és perquè té massa por a perdre els seus privilegis sostinguts des de la injustícia.
