Cap a unes falles amables, inclusives, feministes, laiques i en valencià

El rècord batut a Mislata de la mascletà més gran mai llançada en Falles no marca per a res el camí que han de seguir unes festes que volen ser més amables amb el medi ambient i els éssers vius

La nostra perspectiva enfront de la crisi ecosocial es basa fonamentalment a transitar cap a un postcreixement i això també marca la manera com veiem el futur de les falles. La situació actual en la qual es troben les nostres festes és, en part, conseqüència de la turistificació de la nostra ciutat. És clar que la nostra ciutat i les nostres festes han arribat a un límit. La brutícia, els petards a deshora o en entorns monumentals o la massificació dels nostres carrers i transport públic són característiques cada vegada més freqüents d’unes festes que cada vegada són menys de les valencianes. Des d’EU València ciutat pensem no només que ja ha arribat el moment de dir ‘prou’ a la turistificació de la nostra ciutat sinó que fa temps que es va passar aquest moment. La nostra ciutat no està preparada per a l’actual volum de visitants. Ni podem viure, ni podem gaudir de les nostres festes. 

No obstant la turistificació actual és un problema que s’arrossega de lluny i sabem que la corporació municipal actual no té cap intenció de posar-li cap límit. Tanmateix existeixen moltes altres mesures que la corporació municipal podria haver dut a terme per fer les falles més amables com la regulació de fluxos en els esdeveniments massius com les mascletades, millores en el transport públic o l’aplicació d’una taxa turística que servisca per a sostindre uns serveis públics que aquests turistes utilitzen durant la seua visita a València. Per altra banda, l’autorització per part de l’Ajuntament de València d’instal·lar les carpes a partir del 6 de març és un error que crea conflictes entre el veïnat. Pensem que una data més raonable seria el 12 de març. 
Parlem de posar límits a les festes no només per la brutícia, la privatització de l'espai públic o la massificació turística. Cal també tindre en compte la contaminació que emet la nostra ciutat, conseqüència dels grans esdeveniments pirotècnics o de la crema dels ninots. Cal impulsar que les falles es construïsquen amb materials que cremen millor i contaminen menys. Pel que fa als esdeveniments pirotècnics també pensem que cal deixar a banda la idea de com més, millor. El rècord batut a Mislata de la mascletà més gran mai llançada en Falles no marca per a res el camí que han de seguir unes festes que volen ser més amables amb el medi ambient i els éssers vius. Cal assenyalar també que els petards no són només una font de brutícia sinó que hi ha persones i altres éssers vius que pateixen greument amb el soroll per tant ens emplacem també a reflexionar sobre la necessitat ja no només d’horaris més estrictes pel que fa a quan es poden tirar petards sinó una major restricció en quant a zones permeses de manera que les nostres veïnes i veïns tinguen espais on poder estar sense patir.

Per últim, ens agradaria reflexionar sobre l’Ofrena. Una tradició, que enguany fa 80 anys, i que té un origen franquista. Respectem la voluntat dels fallers i falleres d'assistir-hi, però no pensem que siga adient que les falleres majors de València, a conseqüència del seu paper com a representants de les falles de la nostra ciutat, hi participen. 

Remarquem per tant quel futur de les falles dependrà de les mesures que establisquen en els anys vinents.
 La nostra voluntat és transitar cap a unes falles amables, inclusives, feministes, laiques i en valencià, de les valencianes per a les valencianes.