SOSTENIBILITAT O SOTMETIMENT?

              Açò sols una sola anotació del que aparentment és SOSTENIBLE i de com pot passar al SOTMETIMENT total de la població en matèria energètica quedant, com sempre, a la sort de fils que maneja el poder fàctic en el seu benefici.

              Els Decrets llei i la resta de textos legislatius haurien de servir per a normalitzar l’equitat entre individus i garantir el benestar comú. Això almenys és el que resa la nostra carta magna de 1978.

              Perquè de la nit al dia i en plena crisi sanitària, un 7 d’agost de 2020 naix el Decret llei 14/2020, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica per a pal·liar l’impacte negatiu patit pel sector productiu que ha ocasionat la pandèmia i de pas incloure el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, actualment en tramitació, que persegueix la neutralitat climàtica per al 2050, un sistema elèctric 100% renovable amb un objectiu prèvi en el 2030 del 74%.

              En termes quantitatius en potència instal·lada de centrals fotovoltaiques en aquesta primera etapa, 2030, es tradueix a augmentar de 364 MW actuals a 6.000 MW.

              El plantejament i objectiu es converteixen en utopia gràcies a l’elasticitat i ambigüitat reflectides en la mateixa que dona peu a interpretacions i tejemanejes de mans àgils enfundades amb guants blancs i perfectament assessorades que actuen amb impunitat legal en el seu únic i propi interés, entrant per les portes obertes que la pròpia Norma ha deixat perquè entren sense cridar l’atenció, permetent que es legitime l’oligopoli de grans grups de productors i distribuïdors de mega-instal·lacions de plantes fotovoltaiques en comptes de potenciar i protegir l’establiment d’un model de generació descentralitzada de proximitat amb projectes adaptats a la realitat i necessitats de cada localitat, respectuosa amb el Medi Ambient i gestionat per persones o empreses de l’entorn, on es genera per molt que el marque i remarque en objectius.

              Segons el preàmbul del Decret 14/2020, les energies renovables, en concret les fotovoltaiques:

•            Són un eix fonamental del canvi de model de producció d’energia elèctrica és essencial.

•            La major utilització d’energia procedent de fonts renovables és fonamental per a la seguretat del proveïment energètic.

•            El subministrament d’energia sostenible contribueixen a obtindre preus més assequibles.

•            Ofereixen avantatges ambientals, socials i sanitaris.

•            I ofereixen nombroses oportunitats d’ocupació i desenvolupament regional, especialment en zones rurals i aïllades, en regions o territoris amb baixa densitat de població o afectats parcialment per la dones-industrialització.

              Remarca que només podran aconseguir els objectius de l’Agenda 2030 si s’adopten amb urgència mesures que faciliten la implantació de plantes fotovoltaiques en aquells llocs en els quals aquestes activitats i instal·lacions siguen sostenibles i coherents amb la resta de polítiques territorials i mediambientals de la Generalitat.

              I per això l’objecte del Decret és:

              “Simplificar i agilitar els supòsits i procediments administratius vinculats a la construcció i posada en servei d’instal·lacions elèctriques per a l’aprofitament de l’energia solar,…” per ací bé, no?

              Però per a això, i és ací on es comencen a obrir-se les portes; derogant les diverses disposicions autonòmiques en les matèries d’ordenació territorial, urbanisme i paisatge, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats, de muntanyes o terrenys forestals i del sector elèctric.

              Això és una arma de doble tall, perquè un es posa a derogar i a derogar i sense adonar-se elimina restriccions i garanties barallades pel territori per a protegir el seu entorn.

              Amb això pretenen:

•            Establir un procediment administratiu específic, únic i coordinat per a autoritzar la implantació de centrals fotovoltaiques sobre el sòl no-urbanitzable i així deixar de costat als governs locals que sí, o sí, “cedeixen” els seus sòls “barats” sense importar dinamitar el manteniment econòmic agrícola, rural i mediambiental en què se sustenten especialment els municipis d’interior, quedant desprotegits enfront de les ciutats i municipis costaners amb un model turístic temporal depredador que requereix excessiva demanda d’energia.

•            Millorar la transparència i accés a la informació de les xarxes elèctriques per a facilitar la presa de decisions pels operadors econòmics, amb el detall d’incloure dins d’eixos “operadors econòmics” als consumidors i amb tot això evitar processos especulatius o retards injustificats per a avançar en la transició energètica com a part de la resposta a l’emergència climàtica.

              La demanda d’energia ha de ser atesa, però si estem parlant d’un model sostenible d’acord amb el Medi Ambient la qüestió és focalitzar la generació de l’energia en el mateix lloc on es consumisca amb un planejament raonable evitant al màxim l’impacte mediambiental aprofitant llocs ja modificats per l’acció urbana com són els sostres de naus industrials existents en tot municipi i amb això maximitzar la productivitat de les instal·lacions evitant la pèrdua en el transport de l’energia generada.

              No és molt sostenible que aquesta Norma que tant es jacta de ser mediambiental, prioritze la implantació d’horts solars en sòl no-urbanitzable (agrícola, ramader i forestal), eradicant del model primari i modificant l’entorn amb obres d’accés a les plantes fotovoltaiques, obres de transport d’energia fins al punt d’abocament, per no parlar del mal ecològic i deterioració del sòl que ocasiona per tan sols aconsellar i no obligar la instal·lació d’aquestes plantes fotovoltaiques esgotant la reserva de sòl industrial que tot municipi té reservat en el seu pla general aprofitant els sostres de les naus construïdes i usant els solars sense edificar, que en molts casos després de l’especulació urbanística de la crisi anterior estan abandons i facilitar, en el seu cas, el traslladant de plaques del sòl al sostre de les futures naus sense suposar cap despesa en quedar aquest amortitzat per a l’ús de les infraestructures existents d’urbanització, asfaltat, xarxa elèctrica, sanejament, il·luminació, etcètera.

              Les administracions les governen persones que triem democràticament, desafortunadament ens queixem de la seua inoperància, però no ens equivoquem, potser els irresponsables som nosaltres per no fer-nos sentir en el transcurs de les legislatures.

              La participació ciutadana és fonamental en l’elaboració i modificació de les Normes. Si ens quedem immòbils, sords i cecs la factura de la llum que tant impressiona, només serà la punta de l’iceberg del que puga vindre.

              No, no cal caure en l’insomni en el qual pretenen que ens quedem els grups de pressió. Cal despertar i manifestar el nostre parer i intervindre en la millora del nostre futur exigint la modificació del Decret llei 14/2020.

Related Articles

Back to top button