Comunicat EUPV pel 28S. Dia internacional per la despenalització de l’avortament

Un crit global recorre el món. La sororitat feminista exigeix drets sexuals i reproductius, per a totes, a tot arreu.

Tal com han col·locat en el debat públic les companyes argentines, el dilema d’avortament sí o avortament no, no existeix. Solament existeix el debat sobre les condicions en les quals les dones avorten, i solament des d’un enfocament estructural sobre el nostre dret a decidir, construirem una societat entre persones lliures i iguals. Per açò enguany, de nou, reivindiquem la urgència de desenvolupar un marc integral que contemple: Des de la despenalització de l’avortament, una educació afectiu-sexual integral i sense estereotips, fins a un Estat laic que ens defense com a iguals, que gestione des del públic i que facilite i faça accessible els drets per a totes.

Des d’Esquerra Unida denunciem que les dones no tenim un accés real a l’avortament des de la sanitat pública, solament l’11,73% dels avortaments es realitzen en centres públics. És inadmissible que un dret siga el lucre d’organitzacions privades. La burocràcia, el desconeixement del procés de l’IVE (fins i tot dels i les treballadores sanitàries i de farmàcies) o l’objecció de consciència que sembla que està per damunt dels nostres drets, fa que moltes dones desistisquen d’exercir el seu dret en la seguretat social i desemborsen els seus diners en clíniques privades.

També en l’Estat Español l’avortament té una diferència de classe. L’avortament no pot ser un luxe, és justícia social i drets humans. En 4 comunitats autònomes (Aragó, Castella-La Manxa, Extremadura i Múrcia) a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, no existeix cap centre sanitari públic per a la realització d’IVE, i unes altres, amb un elevat nombre d’habitants com Andalusia i la Comunitat de Madrid, solament compten amb un. Aquesta realitat, papers a una banda, no garanteix el dret de totes a l’avortament segur, gratuït i en la sanitat pública, sinó que el dret a l’avortament és per als qui puguen pagar-ho. A més, la desigual i ineficient implantació del dret a l’avortament en el territori espanyol genera situacions aberrants, com la de la dona de Lugo que va ser derivada a Madrid i que en procés va perdre l’úter, o les dones que a Múrcia han de pagar entorn a 100€ perquè els facen la intervenció amb anestèsia general.

No ens podem oblidar, que a més de la classe social, a les dones ens travessen més discriminacions que no ens afecten a totes d’igual manera. Les dones migrants o en situació irregular, es troben amb major dificultats per a avortar en un sistema de salut que les ignora, no parla el seu idioma i que les deriva a clíniques privades que moltes no poden pagar. D’altra banda, els homes trans gestants i les persones no binàries són discriminades en els centres sanitaris a l’hora d’avortar, on al personal sanitari li falta formació i conscienciació.

Un altre aspecte clau que cal abordar és la normalització social de l’avortament. Segueix sent un secret i moltes vegades una càrrega psicològica portada en solitud. Aquesta vergonya social solament es pot revertir des d’un enfocament integral d’una educació sexual amb perspectiva de gènere i no lgtbiqfòbica. Com repetien en el con sud: educació sexual per a decidir, anticonceptius per a no avortar, avortament legal per a no morir.

Seguirem reclamant la despenalització de l’avortament en l’Estat Español, perquè avortar no és un delicte i no podem permetre que en la nostra legislació prevalguen valoracions religioses i morals sobre els nostres drets.

Per totes aquestes raons, creiem que s’ha d’afrontar el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides des de tots els estaments públics per a estar més a prop del nostre horitzó violeta.

Companyes, som milions de dones les qui, juntes i des de moltíssims països, estem posant en l’agenda política i social un projecte col·lectiu des de la llibertat solidària que s’enfronta a aquest sistema que ens oprimeix i ens invisibilitza. Un altre any més eixirem el 28 de setembre per a cridar que el nostre cos no es jutja i la nostra decisió no es reprimeix, per a totes en totes les parts del món. Ens veiem en els carrers.