Albiol demana a la UE que govern central i municipis consensuen la posada en marxa de les dessaladores de Xilxes-Moncofa i Orpesa-Cabanes

La portaveu d’Esquerra Unida al Parlament Europeu Marina Albiol ha reclamat la comissària europea de Política Regional Corina Cretu que inste al govern central “a consensuar amb els municipis implicats en la gestió de les dessaladores de Xilxes-Moncofa i Orpesa-Cabanes la posada en marxa d’aquestes instal·lacions, ja que el fet que hagen de començar a pagar un cànon inassolible per a les seues economies locals pot suposar un perjudici irreversible per al seu futur desenvolupament”.

Després que s’haja conegut que els responsables de les plantes dessaladores tenen previst posar-les en funcionament durant març de 2018 a només el 10% de la seua capacitat, Albiol indica que “sembla una decisió adoptada només per evitar la possible devolució dels fons europeus”, recordant que en cas que no estiguen en marxa el març de 2019 s’haurien de retornar els 35 milions que va aportar el Fons Europeu de Desenvolupament Regional per a la seua construcció, que en total va ascendir a 117 milions d’euros entre les dues plantes. “Tenim constància de que la decisió sobre la seua posada en marxa ni tan sols ha estat informada als municipis implicats en el consorci de gestió, de forma que ara els ajuntaments es poden trobar que han d’abonar un cànon anual que compromet les seues economies”, indica Albiol, afegint que “qualsevol decisió al respecte té gran transcendència per al futur de les localitats afectades, i per tant no es pot decidir des de Madrid unilateralment quan posar en funcionament les plantes, i més quan a les localitats afectades ni tan sols hi ha demanda de l’aigua dessalada, sinó que directament es vessarà al mar”.

Fins a cinc ajuntaments estan implicats, sense poder assumir amb els seus recursos la factura de les dessaladores; són Cabanes, Orpesa, Benicàssim, Moncofa i Xilxes. Per a Marina Albiol, les autoritats europees no només haurien d’instar al govern a consensuar la decisió sobre l’entrada en funcionament de les plantes, sinó que haurien d’encetar una investigació per “depurar responsabilitats de les lamentables decisions que es van prendre respecte a unes infrastructures que hipotequen el futur dels habitants d’aquests cinc municipis”, i així reclama a Corina Cretu l’inici d’aquesta investigació. Segons l’eurodiputada, “el que seria més just és que aquells que van prendre la decisió de construir aquestes dessaladores assumiren la factura responent amb el seu patrimoni personal; des dels alcaldes que somniaven en enormes extensions de xalets i en un territori totalment urbanitzat, fins el ministre que va donar llum verda a aquestes barbaritats. Els valencians i les valencianes ja hem d’assumir suficients conseqüències negatives per les polítiques del boom immobiliari, com per a haver de fer front a noves càrregues per disbarats com aquest”.