“Menys Caritat i més Justícia Social” per Rosa Pérez

Deia Eduardo Galeano que  “A diferencia de la solidaridad, que es horizontal y se ejerce de igual a igual, la caridad se practica de arriba-abajo, humilla a quien la recibe y jamás altera ni un poquito las relaciones de poder“.

Esta cita explica molt bé la diferència entre els conceptes de caritat i de justícia social. Durant anys, des de l’oposició he criticat i combatut les polítiques assistencialistes desenvolupades pel Partit Popular, qui va desterrar l’universalisme que ha de regir les polítiques socials per a instaurar la seua residualitat. Amb estes condicions, assumir la responsabilitat de la gestió dels serveis socials a la Diputació de València va suposar tot un repte.

En la Delegació d’Inclusió Social, el meu equip i jo mateixa ens hem trobat amb un model assistencial caracteritzat per: 1) l’externalització dels serveis públics cap a les empreses –el criteri de les quals, obvi és dir-ho, és la pura rendibilitat econòmica– i cap a les entitats privades –siguen religioses o no–; 2) la fragmentació i la sectorització de la realitat social a través de múltiples convocatòries de subvencions amb escàs pressupost que, d’una banda, incrementen la burocràcia per als equips dels serveis socials municipals, i per un altre, tenen una pràcticament nul·la incidència en la resolució dels problemes socials; 3) l’absència de qualsevol tipus de planificació, per no parlar d’avaluació de les polítiques públiques; 4) la imposició de dinàmiques de treball piramidals, sense cap tipus de participació dels i les professionals; 5) el centralisme i la imposició de criteris polítics i l’arbitrarietat enfront de la preponderància de criteris tècnics; 6) l’absència total de coordinació política o interadministrativa amb la Generalitat; 7) la falta de transparència… per citar només els aspectes més destacables.

Pegar-li la volta a esta situació no és fàcil però tampoc impossible. Sent conscients que quatre anys passen massa ràpid, no perdem ni un minut en desenvolupar el nostre programa. Ja en 2016 vam aconseguir incrementar les quanties per als serveis socials de base i dotar d’un pressupost específic l’acció contra la pobresa energètica, tot i que per a nosaltres no era suficient. Per al 2017 l’augment ha sigut de tres milions d’euros més per al funcionament dels serveis socials i de la dependència dels municipis de menys de 10.000 habitants, amb convenis que pugen les quanties i que contemplen tots els programes d’actuació,  que financen la contractació de més personal i que permeten que els equips municipals es dediquen a intervindre als seus municipis en lloc d’estar engolits per la burocràcia administrativa.

La nostra meta és desenvolupar i enfortir els serveis socials públics, universals i de qualitat, partint dels principis de normalització, accessibilitat universal i no discriminació i aplicant la màxima transparència i la participació, així com la coordinació amb la Conselleria d’Inclusió, que és fonamental. El municipalisme, entès des del compromís de la Diputació amb la cooperació tècnica i econòmica dels Ajuntaments de la província, és també un dels pilars del nou model. Cal escoltar, valorar i respectar als i les professionals, que han de ser els agents centrals en aquest nou model social, de tall municipalista, basat en l’atenció a la prevenció i a les causes de l’exclusió social, així com en la intervenció comunitària, enfront d’una gestió majoritàriament burocràtica d’ajudes merament pal·liatives.

El proper 20 de febrer es commemora el dia Mundial de la Justícia Social, que nosaltres celebrarem aprovant les bases i la convocatòria de les ajudes municipals per al sosteniment del Serveis Socials Generals per a l’any 2017, un fet que suposa la posada en marxa d’aquest nou model de serveis socials basat, precisament, en la Justícia Social.

http://actualitatvalenciana.com/2017/02/15/menys-caritat-mes-justicia-social/#

Rosa Pérez Garijo és Diputada Delegada d’Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica en la Diputació de València

Related Articles

Back to top button