Manifest 25N: Ni violència masclista ni justícia patriarcal

/, Portada/Manifest 25N: Ni violència masclista ni justícia patriarcal

Des d’Esquerra Unida del País Valencià ens sumem al crit de Ni Una Menys aquest 25 de novembre de 2018. No volem ni una assassinada més, ni una violada, assetjada, discriminada, invisibilitzada o marginada per ètnia, procedència, edat, diversitat funcional, sexual o identitat de gènere. Exigim que les institucions assumisquen la seua responsabilitat en la lluita contra la Violència de Gènere. Unes institucions que han vingut actuant amb una visió parcial, amb una legislació sense aplicació efectiva, amb diferències territorials i sense els pressupostos, ni el personal necessari per complir les seues obligacions, faltant a la seua responsabilitat de protegir i combatre la normalització de les violències.

 

2018 torna a ser un any plagat d’escàndols masclistes. La sentència dictada contra Juana Rivas o la del cas de La Manada. L’alarmant augment de casos de violació grupal. La descarada i reiterada desídia, quan no oberta hostilitat del poder judicial, amb casos tan sagnants com el titular del jutjat de Violència sobre la Dona número 7 de Madrid —Francisco Javier Martínez Derqui— dirigint insults directes a una víctima de Violència de Gènere. Enfront d’això, un Pacte d’Estat insuficient i sense aplicació real, i un Informe Sombra al GREVIO que suspèn rotundament a l’Estat Espanyol en la lluita contra la Violència de Gènere.

 

Afortunadament, aquest 2018 també estem vivint la resposta social d’un moviment feminista organitzat i plural, subversiu, anticapitalista, antiracista, ecologista i internacionalista, que mobilitza a milions de dones i que està redefinint el sentit comú de la nostra societat. Hem de tenir present l’enorme importància del feminisme en un moment en el qual hem de donar una dura batalla contra el neoliberalisme, l’autoritarisme, la intolerància i el feixisme, que avancen internacionalment. Lluitem des del feminisme, totes i tots junts per a una societat justa, lliure de violències i radicalment democràtica.

 

Per tot això, des d’Esquerra Unida entenem que és urgent:

 

Que es modifique la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere ampliant la pròpia definició de violència de gènere, complint amb el ratificat dins el Conveni d’Istanbul en 2014. És a dir, que s’incloguen les violències contra les dones fora de l’àmbit de la parella o exparella, que s’incorpore la violència sexual, laboral, institucional i també que s’incorporen els ventres de lloguer i la prostitució com a violència de gènere.

 

Que s’engegue el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. És inadmissible que després d’un any de treball en la subcomissió del Congrés, tinguem un pacte insuficient, sense calendari ni pressupostos decents; que solament a través del decret 9/2018 del govern del PSOE s’hagen engegat 7 de les 213 mesures, on el pressupost desbloquejat per a la gestió local no tinga un indicatiu de quins objectius té ni com ha de ser la seua implantació.

 

Que s’incloga als Pressupostos Generals de l’Estat, la lluita contra la Violència de Gènere amb una dotació econòmica suficient per implementar les polítiques de prevenció, assistència, protecció, justícia i reparació a més d’un calendari i una avaluació de les mateixes on s’incloga a més una partida amb una nova Estratègia Nacional per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona.

 

Que existisquen Planes Estratègics d’Igualtat amb recursos humans i materials. No existeixen aquests plans des de 2016, i quan van existir han estat intermitents i sense els recursos necessaris.

 

Que les campanyes promogudes des de la Delegació de Govern per a la Violència de Gènere tinguen una perspectiva feminista. No volem més campanyes orientades al fet que les dones estiguem vigilants i combatem actituds i accions violentes masclistes.

 

Que s’amplien les vies de participació de les organitzacions feministes al Congrés, Senat, Comunitats Autònomes i Ajuntaments.

 

Que es milloren les dades per a la sensibilització social i la planificació i avaluació de les polítiques d’igualtat. Hem d’explicar públicament per què ha fallat el sistema de protecció i com hem d’abordar-ho.

 

Que s’ensenye educació afectiu-sexual i contra la discriminació i violència de gènere des de l’òptica feminista i des de la diversitat sexual i identitat de gènere en totes les fases educatives.

 

Que es desenvolupen plans de formació i sensibilització contra la violència de gènere d’obligat compliment al personal sanitari, educatiu, jurídic i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb cursos mantinguts en el temps, actualitzats i avaluables.

 

Que les i els treballadors socials, d’atenció a les víctimes, del telèfon 016 i tot el personal de la Xarxa de Serveis de VG deixen de ser treballs externalitzats, de gestió indirecta i eventuals, per a una xarxa de serveis pública i amb ocupacions dignes com a primer pas per a la bona atenció, informació i assistència de les víctimes de VG.

 

Que es millore l’assistència social, jurídica i psicològica establerta en el títol II de la Llei 1/2004, amb finançament, cooperació interinstitucional, i sense supeditar les mesures a la denúncia judicial de la víctima.

 

Que es desenvolupen plans laborals efectius a víctimes amb o sense ocupació en tot el territori espanyol perquè les dones puguem desenvolupar una vida digna.

 

Que es debata al Congrés dels Diputats la Llei orgànica per a l’eradicació de la prostitució, presentada per les diputades d’IU.

 

Que es desenvolupen mesures legislatives efectives per a l’eliminació la Bretxa Salarial, inclosa la de les pensions, en l’Estat Espanyol.

 

Que es desenvolupe una Llei Integral per lluitar contra la Tracta d’Éssers Humans, que a més de prevenir i perseguir aquesta xacra i a les xarxes de delinqüents que es lucren amb aquesta «esclavitud moderna», continga un pla d’integració per les milers de víctimes, la major parteix dones i xiquetes, encara sense quantificar en l’Estat espanyol, que és un de les principals destinacions europees de les migrants captades per les xarxes per exercir la prostitució.

 

Per tot l’anterior, des d’Esquerra Unida exigim una estratègia estructural que lluite en tots els àmbits, amb recursos econòmics i humans suficients perquè la política no es quede en la signatura de documents institucionals mentre tenim una realitat inadmissible de violències i desprotecció per a les dones.

 

Des de la nostra organització recolzem les mobilitzacions organitzades en el País Valencià aquest 25 de novembre per reivindicar una societat lliure de violència de gènere.

 

NI VIOLÈNCIA MASCLISTA NI JUSTÍCIA PATRIARCAL

Por |2018-11-25T12:18:32+00:00noviembre 25th, 2018|Noticies, Portada|Sin comentarios