Bon dia.
Vicepresidenta/e, conselleres, consellers
Gràcies senyor president.
Senyories.

És per a mi un honor comparèixer, per primera vegada, davant del Ple de les Corts Valencianes i a més a més fer-ho per a informar de les polítiques que anem a dur endavant, durant esta legislatura, des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. Un honor i una gran responsabilitat, perquè esta compareixença també és, d’alguna manera, el fruit de l’esforç de molts companys i companyes, que al llarg dels anys van mantindre sempre viva la il·lusió de vore este moment. I també és un privilegi dirigir-me a esta cambra en qualitat de consellera d’un govern plural que és exemple de polítiques de progrés, justícia, democràcia i benestar. I és que tant la ciutadania valenciana com la de la resta de l’Estat sap que Botànic és sinònim de política de i per a les persones.

Senyories, el projecte que este Consell pensa dur a terme durant els propers anys, tal i com va indicar el President de la Generalitat en el seu debat d’investidura, té tres eixos: creixement, igualtat i qualitat democràtica. Tres principis que han d’actuar conjuntament i en equilibri per tal que siguen efectius. No hi ha creixement econòmic just sense igualtat i democràcia; pensar el contrari és enganyar-se, o enganyar a la gent. Ho sabem de sobra els valencians i les valencianes, que hem sigut víctimes d’eixa ficció.

Quantes vegades hem hagut d’escoltat que fiscalitzar el poder era estar en contra del progrés o en contra de la Comunitat Valenciana? Quantes vegades ens han volgut callar als qui denunciàvem la corrupció i l’abús de poder?

La societat valenciana encara està patint les conseqüències d’eixe engany en forma de deute, de deteriorament dels serveis públics o de dèficit reputacional. Una herència que, si alguna cosa té de positiva, és que la societat valenciana ens assenyala on no volem tornar.

Sí senyories: democràcia és progrés, però també és canvi permanent i complexitat. I això ens exigix un esforç constant de millora contínua. Una actitud vigilant, en definitiva. I no ho demana només a les institucions, sinó a tots i cadascun de nosaltres, a tota la ciutadania.

La democràcia és ampliar els marges d’allò possible, donant cabuda a nous actors que volen ser escoltats i tinguts en compte; és posar la política en el centre de l’espai públic, i que les persones puguen ser crítiques amb les estructures de poder, els discursos hegemònics i els monopolis de la interpretació.

Per això és tan important, crucial diria jo, que les institucions democràtiques posen a disposició de la gent tots els instruments possibles per a fer efectiu el control del poder i la igualtat política. Eines que faciliten la participació ciutadana i la rendició de comptes, que facen de la transparència un dret i un valor, que òbriguen les portes de l’administració pública a la societat per a treballar no per a ella, sinó amb ella, col·laborant en el disseny de les polítiques públiques i en la governança dels serveis. Eines que facen de la solidaritat un eix de l’acció dels governs.

Eixos instruments (la participació ciutadana, la transparència, la responsabilitat social, la memòria democràtica, el foment de l’autogovern i la cooperació) constituïxen els pilars de les polítiques que un govern ha d’impulsar per a millorar la qualitat democràtica. I eixa és la raó per la qual tots ells estan agrupats en la conselleria competent en la matèria, que tinc la responsabilitat de dirigir.

La creació de la conselleria de Transparència, ara fa quatre anys, va respondre a este objectiu. De fet, va respondre a una situació d’emergència: calia recuperar la confiança de la ciutadania en les nostres institucions i retornar-li el crèdit a la política, després d’anys de pràctiques deplorables del Partit Popular. Calia revertir la resignació en què s’havia instal·lat una part important de la societat valenciana.

El treball fet durant la darrera legislatura ha sigut molt destacable, gràcies al lideratge del conseller Manuel Alcaraz. Sense la seua lucidesa en els anàlisis de la situació i la seua determinació en l’execució de les polítiques, hui no seria possible parlar del canvi que en termes de qualitat democràtica ha experimentat la Generalitat. Gràcies Manolo. I gràcies també al seu equip, entre ells Aitana i Ximo, i a tots aquells que continuen en l’equip.

Sí, l’activitat de la Conselleria de Transparència ha contribuït, de manera decisiva a la institucionalització de la pràctica de la transparència com una realitat palpable, que es traduïx no només en valors, sinó també en polítiques públiques, normes i instruments tècnics i jurídics. Per primera vegada hi ha una política pública de transparència i de bon govern en la Generalitat, una política consolidada i normalitzada en un camí que ja no té marxa enrere. Una política que s’ha demostrat eficaç contra la corrupció, tal com la Comissió Europea ha reconegut en el seu informe sobre Espanya 2019 relatiu a la prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics, on cita com a exemple la nostra comunitat.

Ara encetem una nova etapa, amb la intenció de consolidar i d’anar uns passos més enllà en estes matèries, de manera que puguem completar l’entramat normatiu i ampliar les diverses polítiques i actuacions de la conselleria. I això es concreta en un pla de treball, que abarca tota la legislatura, i que ara passe a explicar-los de manera sintètica.

 

PARTICIPACIÓ CIUTADANA
En primer lloc, volem situar la participació ciutadana en el centre de l’acció de govern. Per això hem creat un centre directiu específic: la Direcció General de Participació Ciutadana. És a dir, hem volgut particularitzar les polítiques i els recursos dedicats a esta matèria, de tal manera que no quede diluïda dins un altre àmbit competencial i se situe la seua responsabilitat política en primera línia.

És cert que la participació ciutadana i el foment de l’associacionisme necessita un marc normatiu renovat i fort, amb una nova llei que supere la llei de 2015, que com vostès saben es va aprovar en el darrer ple d’aquella legislatura i sense dotació pressupostària. Però no podem esperar tot el temps que requerix la tramitació legislativa per a començar a actuar. Ja estem treballant, i ho estem fent en xarxa amb les entitats locals que, com vostés saben, són les administracions que millor coneixen les necessitats i els anhels dels veïns.

Senyories, els anuncie que presentarem un nou projecte de llei de participació ciutadana, fet amb diàleg, debatut amb tots aquells agents socials que vullguen implicar-se, i buscant el màxim consens amb els grups parlamentaris.

En qualsevol cas, com que l’impuls de la participació ciutadana és una prioritat política que no pot esperar el temps que requereix la tramitació d’una nova llei, tenim previst iniciar el procés d’elaboració dels corresponents reglaments que donen cobertura a:
• la unificació dels processos participatius en l’elaboració normativa i de plans i programes;
• la regulació dels pressupostos participatius de la Generalitat,
• i la creació d’un registre d’òrgans de participació.

És a dir, un marc normatiu més complet, que ha d’anar acompanyat de les accions formatives necessàries per al personal al servei de la Generalitat. Perquè per canviar les inèrcies necessitem la complicitat i implicació dels empleats públics.

I, evidentment, de la gent. La implicació de la ciutadania ha de ser màxima. I per a la qual posarem a disposició, al llarg d’esta legislatura:
Primer: Una guia de participació ciutadana, que facilite la identificació dels òrgans participatius de la Generalitat i el seu funcionament, així com dels mecanismes generals i sectorials que s’utilitzen.
Segon: Un Pla Biennal de Participació Ciutadana, que permeta la coordinació de totes les accions dins l’Administració de la Generalitat.
Tercer: Una plataforma virtual per a la presentació d’iniciatives ciutadanes.
Quart: Un projecte de pressuposts participatius.
Cinqué: Uns premis a experiències participatives innovadores i exemplars.

I tot això i molt més ha d’acabar nodrint un Portal de Participació Ciutadana, que vertebre, fomente i impulse la participació de la ciutadania en les polítiques de la Generalitat i també en l’àmbit local. Hi ha Ajuntaments que ja tenen experiències molt positives que s’han de posar en valor, difondre i estendre a altres municipis i comarques mitjançant un treball en xarxa que la Conselleria de Participació pot i vol liderar.

No podem conformar-nos amb les formes conegudes de participació. Hem d’estar oberts a la renovació permanent si no volem que la participació acabe tenint un perfil continuista. I això només és possible si un associacionisme cívic i crític se situa en permanent diàleg amb les necessitats i preocupacions de la societat.

L’associacionisme compleix un paper fonamental de cohesió, aprenentatge i democratització en la societat. Un moviment associatiu fort enriqueix la diversitat i fomenta la cultura i els valors democràtics. La solidaritat, l’empatia o la col·laboració són intrínseques a les dinàmiques socials produïdes per la riquesa d’entitats i associacions. A més, el teixit social produït per l’associacionisme ha servit com a contrapoder davant les injustícies i canalitzador de les demandes socials en diferents aspectes, tant polítics com socio-econòmics o culturals.

Per últim, l’associacionisme ha sigut capaç durant dècades de formar ciutadans i ciutadanes en l’aspecte més profund del terme. Açò és, homes i dones que prenen consciència del seu entorn i prenen una actitud activa i propositiva davant els fets que els envolten. En definitiva, l’associacionisme és sinònim d’una societat viva i en moviment.

Així, des de la Conselleria de Participació també volem donar suport estable al món de l’associacionisme valencià, que passa per:
Primer: editar una guia per a les associacions que els facilite la seua creació i gestió.
Segon: millorar les convocatòries públiques d’ajudes a les entitats ciutadanes, i
Tercer: posar en marxa una escola formativa de l’associacionisme.

I també, com no, per donar suport estable als valencians i les valencianes que residixen en l’exterior i a les seues associacions, és a dir, als Centres Valencians en l’Exterior. Perquè cal fer efectiva la seua participació en la vida política, econòmica, cultural i social de la nostra comunitat, en un context caracteritzat pel procés globalitzador i la creixent mobilitat social, moltes vegades involuntària o obligada per raons econòmiques.
Amb eixe objectiu, elaborarem un Pla específic, que agrupe les mesures adequades per al manteniment i l’impuls de la renovació generacional dels Centres Valencians en l’Exterior.

TRANSPARÈNCIA
En l’àmbit de les polítiques de transparència, després del gran avanç que ha suposat el treball fet durant la darrera legislatura, toca consolidar les polítiques iniciades i estendre esta nova cultura a altres administracions i altres actors socials. La transparència ha de ser un principi d’actuació present en tota la dinàmica administrativa. Això suposa un canvi profund i una transformació important del funcionament de les administracions.

La transparència no s’acaba amb el compliment de les normes, ni és un objectiu per si mateix la publicació d’informació. La transparència ha de ser una manera de rendir comptes perquè la ciutadania puga valorar el funcionament de l’administració i, d’esta manera, es millore la qualitat dels serveis públics. És tant important que es publique informació com quina i de quina manera es publica.

Amb eixe objectiu, farem canvis en el Portal de Transparència. Volem que siga més útil, més accessible i més comprensible. Per això inclourem aplicacions que afavorisquen la comprensió i l’accés a persones amb diversitat funcional, així com continguts específics per a la població infantil i juvenil.

I, per descomptat, impulsarem millores de la informació del portal tals com la inclusió d’un cercador de publicitat institucional, visors gràfics sobre contractació pública i tributs i noves aplicacions automatitzades sobre la normativa en tramitació, béns immobles de la Generalitat i personal empleat públic. Així mateix, també millorarem la informació sectorial, especialment en matèries com educació, sanitat, serveis socials, territori o medi ambient, incloent mapes i gràfics.

Pel que fa al dret d’accés a la informació pública, és evident que es tracta de l’element més transformador de la transparència. El que abans només podien fer els diputats i diputades de Les Corts, ara ho pot fer qualsevol persona: accedir a qualsevol informació que obre en poder de l’administració.

Si bé la ciutadania ja podia fer-ho sense necessitat de certificat digital, ara es farà un pas més: posarem en funcionament una aplicació informàtica per a la tramitació interna de les sol·licituds d’accés a la informació pública. D’esta manera, tota la tramitació es durà a terme de forma telemàtica, integrada i automatitzada, fins al punt que els peticionaris podran conéixer en cada moment l’estat del seu expedient. Això suposarà una menor càrrega administrativa, una major traçabilitat i la reducció del temps de resposta.

Ara bé, la ciutadania ha de conéixer els seus drets si volem que siga la protagonista del canvi cultural que implica la transparència. Per això, a banda de les campanyes de difusió que realitzarem, elaborarem una guia d’accés a la informació pública, que inclourà una explicació clara del procediment d’accés, amb un llenguatge senzill i accessible.

En l’àmbit de l’obertura i reutilització de dades, actualment la Generalitat compta ja amb un portal de dades obertes, que ara dotarem amb major contingut i amb més formats de descàrrega. I també volem centrar l’esforç en la reutilització d’aquesta informació, dissenyant polítiques o incorporant iniciatives per a gestionar i fomentar l’ús d’aquestes dades.

En un altre ordre de coses, volem completar i consolidar les polítiques de bon govern que durant la darrera legislatura es van posar en marxa a partir de l’aprovació del Codi de Bon Govern, de manera que puguem disposar d’un marc d’integritat institucional de la Generalitat, el més complet possible. Això suposa impulsar l’aprovació de codis i normes sobre bones pràctiques en la contractació pública, en la concessió de subvencions i en la gestió d’informació i dades públiques, entre altres.

Senyories, qualitat democràtica també significa garantir que tots els ciutadans i ciutadanes puguen relacionar-se amb les administracions públiques en condicions d’igualtat i sense entrebancs.

El model de relacions entre les institucions i la ciutadania ha canviat molt en els darrers anys i l’administració de la Generalitat no ha estat una excepció. D’una manera més lenta del que ens agradaria, s’ha anat implantant nous models d’administració més directes, àgils i de caràcter no presencial.

Ara bé, el nou model d’administració electrònica té molts avantatges per a l’administrat, però també pressuposa unes capacitats personals i tecnològiques que no totes les persones tenen. Actuarem amb decisió contra la bretxa digital. Proporcionarem a totes i tots els habitants del nostre territori els mitjans necessaris per accedir als recursos de les nostres administracions en condicions d’igualtat, amb independència dels seus recursos econòmics, la seua formació o el seu lloc de residència.

Per esta raó en els propers mesos, aprovarem un nou Pla d’atenció a la ciutadania per al període 2020-2023 que tindrà com a eix central la satisfacció del ciutadà o ciutadana.

En eixe mateix sentit, adaptarem totes les oficines PROP al nou model d’administració electrònica, cosa que ens permetrà proporcionar a totes les persones l’assistència necessària perquè es puguen relacionar digitalment amb l’administració. I per descomptat, garantirem l’accessibilitat als sistemes d’atenció des de tots els punts de nostre territori.

La vertebració del nostre país i la lluita contra el despoblament també es produeixen quan aconseguim que puguem relacionar-nos amb l’administració en les mateixes condicions des de qualsevol part del territori.

Per a fer-ho possible, durant aquesta legislatura crearem unes noves oficines PROP virtuals que s’ubicaran en dependències municipals de localitats estratègiques, implantarem nous canals digitals que permetran accedir als serveis d’atenció de la Generalitat des de qualsevol lloc, les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.

COOPERACIÓ

«La solidaritat és la tendresa dels pobles». Amb esta frase de Gioconda Belli vull començar la meua exposició sobre les línies polítiques en matèria de cooperació.

Senyories, tinc l’orgull de fixar unes línies d’actuació en matèria de Cooperació Internacional i Desenvolupament basades en un precedent que tant de bo s’estenguera per a altres polítiques públiques. D’una banda, el projecte dels pròxims quatre anys ve marcat des de la societat civil organitzada que millor coneix i més treballa en aquesta matèria, la Coordinadora Valenciana d’ONGDs. D’altra banda, aquest mateix projecte ha sigut ratificat i assumit per consens pocs mesos abans de les darreres eleccions autonòmiques, per tots els grups polítics amb representació en la darrera legislatura.

Quatre van ser els punts d’acord que es van signar i sobre els quals aquesta Conselleria treballarà:

Primer: Una política estable dotada amb els recursos tècnics i econòmics suficients.
Segon: El compromís al llarg de la legislatura d’aconseguir fins al 0,4% del pressupost del govern valencià per a la cooperació al desenvolupament.
Tercer: L’impuls de noves ferramentes per a desenvolupar polítiques de sensibilització i educació per a la ciutadania.
Quart: La millora de les fórmules de la qualitat de gestió i rendició de comptes.

Per a fer-ho possible serà imprescindible la participació dels agents del sector en totes les fases del procés de les polítiques de cooperació, des de la planificació fins a l’avaluació.
També serà imprescindible apostar per la transversalitat de les nostres polítiques, fent partícips a altres conselleries. Especialment a Educació, perquè els alumnes en escolarització obligatòria puguen rebre i participar del valor de la cooperació.

Hui més que mai es fa necessari fomentar una visió de la Cooperació que reforce la consciència crítica i de solidaritat en la ciutadania i en les institucions. Aquesta visió no pot estar enfocada solament als països empobrits, sinó que ha de visibilitzar la interdependència entre els pobles i països, entenent que les nostres accions tenen també conseqüències a altres llocs.

No cal partir d’una posició de «veure el que ocorre en el món», sinó de «ser part del món». Per això és primordial una educació que fomente el coneixement de la realitat i qüestione el nostre model de desenvolupament. És crucial tindre una perspectiva crítica i una comprensió de les causes que generen les desigualtats actuals entre les persones i els pobles, com també ho és el replantejament de la nostra relació amb l’entorn.

Els fonaments de l’èxit de la història de la humanitat són els objectius, creences i coneixements compartits, així com la capacitat de pensar en termes d’un plural «nosaltres». Si la cooperació humana fracassa a una escala significativa, el resultat és una ruptura en la civilització.

És evident que les transformacions polítiques, econòmiques i socials que exigeixen la construcció de societats més justes no poden ser resultat d’accions puntuals, sinó de processos en moviment i de llarg termini. I en esta dinàmica hem de situar les nostres polítiques.

Durant aquesta legislatura també volem incidir de manera particular en dues qüestions: en la perspectiva de gènere i en la del desenvolupament humà i sostenible.

Treballar de manera coordinada ens ha permés, per exemple, elaborar el IV Pla director que va suposar, entre altres fites, l’adaptació de la cooperació valenciana al marc de referència de l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats en setembre de 2015 per Nacions Unides. Durant la present legislatura elaborarem i posarem en marxa el Vè pla, on aprofundirem en la línia marcada en l’anterior, fomentant una cooperació amb un enfocament de gènere, ja que no podem passar per alt que en 2018, i de forma alineada amb el Pla Director, es va aprovar per part d’aquesta conselleria el Pla d’Acció per a la Prevenció, Protecció i Mitigació de la Violència sexual i de gènere en dones i població infantil en el Sahel.
De la mateixa manera, en l’actual pressupost es va introduir per primera vegada en la història una línia específica per a la cooperació amb un enfocament de gènere, particularment destinada a desenvolupar aquest pla.

Senyories, tot i que en el món de la cooperació s’han fet molts avanços en matèria d’igualtat formal, s’ha de continuar treballant per a millorar els processos de desenvolupament real tenint en compte el caràcter relacional del gènere. Ja no podem imaginar cap acció de cooperació que no incorpore una perspectiva feminista.

D’altra banda, tampoc es pot continuar ignorant que no hi ha cooperació si no s’afavoreix la democratització i s’enforteixen les estructures que reduïsquen la vulnerabilitat dels grups invisibilitzats.

L’enfortiment institucional sota sistemes lliures de corrupció és la millor garantia de progrés social alhora que garanteixen l’èxit de les polítiques de cooperació.

En este sentit, un dels nostres objectius ha de ser augmentar la fiabilitat dels actors que formen part en el conjunt del procés i la transparència i rendició de comptes per a eliminar els possibles riscos de mala gestió dels recursos.

Fer una bona política de cooperació significa també lluitar contra els qui s’aprofiten d’ella per al seu benefici propi, pervertint la naturalesa solidària de la cooperació.

Com vostès saben, vivim en una època de crisi econòmica, migratòria i emergència climàtica. La cooperació internacional és un sistema redistributiu a escala global que ens permet pal·liar les desigualtats sense atendre les fronteres.

RESPONSABILITAT SOCIAL

Una altra de les tasques que tenim per als propers anys és impulsar la Responsabilitat Social com a nou paradigma socioeconòmic. Deia a l’inici de la meua intervenció en relació a les paraules del President que aquesta legislatura ha de ser la del creixement, la igualtat i la qualitat democràtica. I si hi ha algun element que unisca els tres conceptes és la Responsabilitat Social.

Les lleis i pràctiques del lliure mercat no poden estar ni per damunt ni al mateix nivell que les necessitats i drets de les persones. L’economia en si mateixa ha d’estar al servei de les persones i de l’entorn. No volem un món on el més fort impose la seua voluntat a la resta.

Hem d’emprendre un camí de democratització de l’economia i que els seus agents que assumisquen una sèrie de clàusules que salvaguarden els interessos generals alhora que els drets socials i les llibertats individuals.

Si volem que la Responsabilitat Social s’estenga entre la resta dels actors de la societat, hem de ser els primers en donar exemple des del convenciment de que este és el camí encertat.

Per això, des de la Generalitat ens marquem com a objectiu la inclusió de clàusules socials i mediambientals als processos de contractació de les administracions públiques valencianes.

Dites clàusules han d’estar dirigides a:

• la millora dels drets dels treballadors i les treballadores així com de les seues condicions laborals;

• el compliment del dret d’igualtat de la ciutadania especialment cap als col·lectius vulnerables o tradicionalment exclosos per diferents motius;

• la protecció de l’entorn i sostenibilitat dels productes i serveis;

• o l’impuls de la innovació i desenvolupament com a valor afegit i element de qualitat.

D’altra banda, impulsarem la compra responsable amb els objectius de:

• prioritzar la proximitat del producte per a minimitzar l’impacte ambiental i fomentar l’economia local;

• i premiar l’ètica en les dinàmiques econòmiques i empresarials.

Per tot això, senyories, ens marquem el repte de desplegar la Llei de Foment de la Responsabilitat Social començant per la constitució del Consell Valencià de Responsabilitat Social, habilitant així un fòrum ampli de debat on s’integren tots els agents econòmics i socials.

Empreses, institucions, administracions i organitzacions socials tenen la gran potencialitat d’unir sinergies per a desenvolupar models econòmics i socials avançats que fomenten el benestar, la justícia social i la protecció del medi ambient.

Mitjançant grans acords subscrits per diversos actors socials posarem al País Valencià en l’avantguarda del desenvolupament sostenible i inclusiu.

 

FOMENT DE L’AUTOGOVERN

I voldria començar aquesta part de la compareixença citant un dels més reconeguts poemes de la literatura valenciana, escrit per un dels majors poetes que tenim, Vicent Andrés Estellés:

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

En moltes ocasions i sense voler entrar en les causes, s’al·ludeix a l’absència d’un “poble valencià” entès més enllà de la suma de persones que viuen dins dels límits geogràfics del País Valencià. Compartisc aquesta afirmació.

Com deia el poeta, necessitem un poble que respecte i promoga la seua identitat, cultura, llengua, costums, interessos i anhels. Revertir aquesta situació requereix de moltíssima dedicació, acció i consensos. Des de finalitzar d’una vegada la politització de la llengua fins a vertebrar el nostre territori.

Al llarg de la seua història, el poble valencià ha comptat amb diverses formes d’autogovern fins a l’arribada de l’Estat autonòmic que vivim. Estes Corts Valencianes, nucli central del poder legislatiu propi, són una bona mostra; com ara la Sindicatura de Comptes o l’Arxiu de la Generalitat, que enguany complixen 600 anys, la Generalitat Valenciana o el Tribunal de les Aigües. Des de Foment de l’Autogovern volem reforçar el conjunt d’institucions valencianes com a element d’autoregulació i autogestió de la societat valenciana.

Els nous temps han demostrat que el benestar general depèn en gran mesura de la proximitat entre qui decideix i gestiona i la ciutadania com a receptora. Per este motiu impulsarem la governança pròpia des del principi descentralitzador de les institucions i administracions públiques.

En la mateixa línia, mantindrem una reivindicació sostinguda per ampliar l’abast de les nostres institucions lluitant per majors capacitats d’autogovern.

En les properes setmanes es debatrà en aquesta cambra la Proposició de Llei per a la reforma de la Constitució Espanyola per tal de recuperar la capacitat de legislar sobre el dret civil, com temps enrere ja feien els antics legisladors del poble valencià.

El Consell, a instàncies d’aquesta Conselleria, ha emès el criteri favorable a la iniciativa i tan sols em queda demanar a les seues senyories que l’aproven per unanimitat.

MEMÒRIA

I des de la meua responsabilitat també vull aportar una altra qüestió indispensable per a la construcció d’un poble: la memòria.

Senyories, la memòria compleix una funció necessària en qualsevol comunitat: des de les fites fundacionals de la mateixa fins a la construcció dels relats que ens permeten conéixer-nos i reconéixer-nos.

Sota aquesta idea volem desenvolupar la política de memòria en la present legislatura que és la nova competència assumida per la Conselleria.

Volem recuperar i posar en valor allò que hem sigut perquè ens sentim orgulloses, perquè la nostra societat ha sigut en moltíssimes ocasions capdavantera del millor, marcant el rumb a uns altres.

Hi ha qui diu que mirar al passat és no voler avançar. Jo dic que «un poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la». Alguns voldrien que ens oblidàrem prompte de tantes vegades que van intentar acabar amb la nostra llengua i cultura; o dels qui van lluitar per la democràcia i la llibertat; o de les conseqüències que va tindre el model depredador de construcció sense límits. Per què volen oblidar-ho? Perquè així serà més fàcil tornar a dur-ho a terme.

El Govern del Botànic i, especialment, la Conselleria de Qualitat Democràtica apostem decididament per no oblidar, per reforçar la memòria en les institucions i en la societat. I ho farem posant especial atenció a la nostra història més recent, curiosament la més perseguida i eliminada. Aquella que ens van obligar a oblidar per a no prendre consciència dels horrors viscuts i que continua dolent-nos com a democràcia.

Perquè la memòria no obri ferides, la memòria les cicatritza i busca la forma de tancar-les per sempre. En la memòria no cap ni la venjança ni el rencor, perquè l’objectiu de la memòria és sempre positiu, de construcció, de cohesió.

Nuestra tierra ha sido pionera en liderar procesos progresistas y también la última en resistir contra la reacción. València fue la última capital de la II República y desde Alicante zarparon barcos y aviones de personas que se veían obligadas a exiliarse en los últimos días de la Guerra Civil. Y como consecuencia de esta valiente defensa del orden constitucional de la II República, el franquismo realizó aquí la más cruda represión.

¿Quién se avergüenza de formar parte de un pueblo que ha luchado por la libertad? ¿Quién es capaz de rechazar su historia?

¿Qué motivos esconde aquél que se empeña en renunciar a lo mejor de su pasado?

En esa línea apostamos por recuperar aquellos elementos que nos acerquen a nuestra historia reciente, repleta de casos y ejemplos de dignidad y ética, que nos ayudan a reparar las injusticias cometidas y a tejer una sociedad que fue destrozada durante los 40 años de franquismo.

Este mismo agosto se cumplieron 75 años de la liberación de París por parte de La Nueve, compañía integrada principalmente por republicanos españoles encabezados por el valenciano Amado Granell.

Es inexplicable que el mismísimo estado francés sea capaz de homenajear a los valencianos que lucharon por la libertad antes que nosotros. Por eso acabaremos con esta deuda y le daremos el reconocimiento que se merece.

Afortunadamente ya tenemos el marco legal y los instrumentos para empezar el trabajo concreto en el ámbito de la memoria democrática, algo que quiero agradecer a la Consellera Gabriela Bravo y a su equipo.

Durante esta legislatura nuestro principal objetivo será desplegar en su totalidad la Ley de memoria democrática y para la convivencia de la Comunidad Valenciana, aprobada en Les Corts la pasada legislatura, así como la ley de memoria histórica estatal. Y para ello dedicaremos nuestros esfuerzos a desarrollar el Instituto Valenciano de la Memoria Democrática, los Derechos Humanos y las Libertades Públicas como ente administrativo que impulse las políticas públicas en cumplimiento de la legislación vigente.

Queremos dedicar un especial esfuerzo a restablecer la memoria democrática de este país y reconocer a las mujeres y hombres que lucharon por la libertad so pena de aislamiento social, torturas y muerte.

Es imprescindible recordar y honrar a quienes se esforzaron por conseguir la autonomía política del pueblo valenciano tras la proclamación de la Segunda República Española, a quienes sufrieron las consecuencias del golpe de estado y posterior guerra civil, a quienes se enfrentaron contra la dictadura en defensa de las libertades y derechos fundamentales de los que hoy disfrutamos y a quienes lucharon por alcanzar nuestro autogobierno hasta la entrada en vigor del Estatuto de autonomía de 1982.

Quiero acordarme especialmente en esta comparecencia de Laura Pastor, referente en la lucha por la democracia y el autogobierno valenciano que nos dejó hace una semana.

Resulta necesaria una rehabilitación plena de todas las personas, organizaciones e instituciones represaliadas durante la guerra civil y el franquismo para que las personas supervivientes, sus familiares, sus amistades y las generaciones futuras se sientan reconocidas de una manera justa.

El derecho a la reparación y el reconocimiento de las víctimas supone, por una parte, la obligación de las instituciones públicas de compensar, en la medida de lo posible, la injusticia del sufrimiento de las víctimas y, por otra, un reconocimiento y homenaje público.

Para ello y en cumplimiento de la Ley, diseñaremos y pondremos en marcha el ‘Plan estratégico de memoria democrática de la Comunidad Valenciana’ y continuaremos dotando de contenido el 28 de marzo como día de las víctimas de la Guerra civil y el franquismo, en homenaje a Miguel Hernández.

Como dicta esta misma ley, las políticas de reparación y restauración deben combinarse a su vez con la prohibición y retirada de vestigios franquistas (en calles, plazas o monumentos). Trabajaremos también en la prevención y eliminación de los actos públicos de apología al franquismo y sus responsables.

En esta misma línea de dignificar el espacio público, esta Conselleria quiere asumir el reto de impulsar la “Red de espacios de la memoria” como conjunto de espacios vinculados a la memoria democrática en nuestro territorio.

Pondremos en valor estas ubicaciones desde su valor social e histórico, pero además sumándole un carácter cultural capaz de combinar una vertiente instructiva y académica a la vez que se conviertan en reclamo de personas que vienen a visitar nuestra tierra. Ya son muchos los municipios que han empezado esta tarea como los refugios antiaéreos de València y Gandia o las trincheras de la línea XYZ.

Nuestro papel será el de apoyar estas acciones a la vez que unirlas paulatinamente para conformar un proyecto ambicioso a escala autonómica.
Por último, nos planteamos el reto de crear el Museo de la Memoria de la Generalitat Valenciana como centro neurálgico de la nueva “Red de espacios de la memoria”.

Uno de los objetivos más importantes debe ser un plan de difusión de la verdad histórica, en colaboración con asociaciones, universidades (cátedra interuniversitaria), otras consellerias y administraciones, en el que se hagan ciclos, cursos y conferencias para investigación y divulgación. Continuaremos con el proyecto Construint Memoria dedicado a las víctimas de los campos de concentración nazis, ampliándolo a las víctimas de la dictadura y la transición.

Es imprescindible que todos conozcamos la historia de nuestro pueblo; hoy por hoy en las aulas se aprende el descubrimiento de América, la historia de Felipe V o las Guerras Carlistas, pero la mayoría de estudiantes desconocen la historia más reciente y negra de nuestro país.

Estos próximos años queremos llevar a cabo estas políticas tal y como reivindican tanto entidades memorialísticas y asociaciones de víctimas como el propio relator especial de la Organización de las Naciones Unidas.

En primer lugar actualizaremos el mapa de fosas, haciendo trabajos de estudio, identificación y localización, para que la ciudadanía tenga facilidades de búsqueda por medio de la página web, con bases de datos y enlazada con las oficinas de atención a las víctimas, que se deben ampliar por el territorio valenciano.

Crearemos a su vez un banco de ADN público para que toda persona pueda encontrar sus familiares desaparecidos por medio de tecnología genética y, además, pondremos en marcha un trabajo específico en referencia a los múltiples casos de bebés robados durante la dictadura. Nos marcamos el reto de crear un censo público de víctimas de la dictadura y la transición que durante tanto tiempo ha sido reivindicado.

La última tarea que les presento, pero sin embargo la más prioritaria para esta Conselleria a lo largo de la presente legislatura, será la de recuperación de los restos de las víctimas y desaparecidos de la Guerra Civil y el Franquismo así como su reconocimiento personal y colectivo.

Nuestro objetivo principal es conseguir que el País Valencià sea un territorio sin fosas comunes y por ello nuestra ambición es exhumar el total de los cuerpos que se encuentran en los cementerios y cunetas; y bajo esta premisa trabajaremos. Es un objetivo ambicioso y difícil de realizar, pero prometo dedicar todos mis esfuerzos para conseguirlo.

Es necesario devolver la dignidad, no a las víctimas que jamás la perdieron, sino a nuestro país. Porque un país lleno de fosas ni tiene dignidad ni cumple las más básicas normas éticas de la democracia.

Quiero pedir aquí y ahora que superemos la confrontación sobre la recuperación y reconocimiento de las víctimas y desaparecidos. Los actos que años atrás se cometieron fueron deplorables y merecen una condena política que, lamentablemente, no siempre ha sido ni unánime ni contundente.

Pero lo que ahora toca, en lo que concierne a personas concretas y sus familias, nada tiene que ver ya con un asunto partidista. Se trata de un asunto de humanidad, tanto con quienes ya no están y no pueden descansar en paz olvidados en fosas comunes, como con sus familiares y amigos que siguen sin poder saber donde están.

CLOENDA
Senyories, una reflexió per a finalitzar la meua intervenció.
En una democràcia de baixa qualitat, els poders públics poden tractar de reduir la diversitat social i política, excloent-la o ignorant-la. Poden utilitzar majories per a limitar drets, per a fer callar veus crítiques o perseguir les discrepàncies. I així perverteixen el sentit de la democràcia, que es converteix en una paròdia.

Molt honorables Presidents de la Generalitat amb majories absolutes que s’autoproclamaven perseguits; excel·lentíssims presidents de diputació que comptaven bitllets d’amagat; consellers devots que repartien comissions celestials; ideòlegs d’aeroports sense avions; i tants altres personatges d’eixa cort dels miracles de tan trist record.

Això va ser: una paròdia de democràcia. O pitjor: un sainet que ens haguera fet riure, de no ser per les seues nefastes conseqüències. I pel conformisme que es va instal·lar en una bona part de la nostra societat. Semblava que això no anava a acabar mai.

Tants paranys, tants abusos, tanta impunitat… I la resignació.

Un dels nostres millors poetes, Marc Granell, va escriure llavors:
“El meu país és un país menut
on per no cabre no hi cap
ni un didal de memòria”

Sí, foren anys funestos, que no volem que es repetisquen. No volem un “país menut”. Volem un país gran, molt gran, on cabem tots i totes, sense exclusions. Volem un país obert i solidari. Un país just, que mira al futur, però que coneix la seua història, perquè una cosa sense l’altra no és possible: no hi ha sistema polític íntegre i democràtic que se sustente en l’oblit.
El Consell del Botànic treballa per tindre eixe país gran, amb una identitat plural, feta amb la voluntat de tots, però que ha d’incloure necessàriament la memòria d’aquells que van lluitar contra el totalitarisme de la dictadura franquista i la memòria dels qui han lluitat contra la corrupció.

Sols farem gran el nostre país amb una democràcia de qualitat, que se situe dins els estandars de les democràcies més avançades.

Nosaltres, els representants polítics hem d’estar a l’alçada d’este repte. Per això els demane que exerciten la democràcia, que fiscalitzen el poder, que promoguen la participació, que escolten a la ciutadania, que siguen honestos i que es comprometen amb el nostre autogovern.

Perquè sols entre tots i totes aconseguirem ampliar la nostra democràcia.

Moltes gràcies.