És açò el que volem?

Sandra Obiol, membre de Guanyar Alcoi

Són 12 regidors. I 9 assessors. I un nombre semblant de tècnics municipals de confiança. No més de 30 persones decideixen per la teua vida, sí. La teua vida està marcada per les seues decisions més del que penses. Sé que no tenen poder per decidir el salari que cobrem, ni les hores que fem a la feina, ni el que estudien les nostres filles i fills, o si els preus d’aliments i hipoteques ens ofeguen. Això no està en les seues mans, cert, i per a nosaltres és fonamental. Però la nostra quotidianitat està travessada per les decisions d’aquest grup de gent.

Per exemple, quan no es planten davant dels que manen més —no siga que s’enfaden— per tindre unes condicions dignes en el nostre hospital o per a que no siguem el punt negre del transport públic, com passarà més prompte que tard. Quan tarden 3 anys en fer uns bons de consum, que han afavorit a la ciutadania i al comerç local, simplement perquè ho demanaven altres grups polítics i això, pensen, els fa eixir més lletjos a les fotos. Quan no reclamen a l’empresa que gestiona l’aigua potable tots els diners que ens deuen (no siga que s’enfaden amb ells); diners amb els quals podríem arreglar els nostres carrers i parcs, o conservar el nostre patrimoni històric. Quan no fan descomptes per a famílies monoparentals o nombroses, o per a menors, en l’únic teatre que ens queda i així ens fan més pobres culturalment i econòmica. Quan al Teatre Principal cau una part del sostre. O quan a la biblioteca no hi ha aire condicionat (i a altres pobles hi ha fins i tot classes de repàs gratuïtes). I podríem estar hores i hores enumerant tot el que ens perjudica que els 60.000 habitants d’Alcoi no siguem la prioritat d’aquestes 30 persones.

Però hi ha més. Està el fet que basen la seua feina en estar i eixir a les fotos i no en el treball ben fet (que a vegades simplement seria que respongueren al telèfon). També està el fet que acurrufen el nas quan es parla d’algun professional que ha sigut crític amb la seua gestió o, a l’inrevés, somriuen i premien amb visibilitat als més condescendents. O quan menyspreen i maltracten als que se’ls acut presentar-se a eleccions en un altre partit. I si ho fan en públic no vull saber com serà en privat.

I tot açò que ocorre a l’Ajuntament d’Alcoi, diàriament, limita més del que pensem les nostres opcions de viure bé. Perquè perdem, cada dia, milers d’oportunitats de tindre una vida millor, o simplement pareguda a la que duen a altres ciutats. Però també ens fan perdre l’afany per millorar dia rere dia. Perquè pensem que el que poden fer els polítics per nosaltres és només això, i la ciutadania perdem l’interés. I això els beneficia. Perquè les seues pràctiques de desgast dels que els duen la contrària fan que tindre una veu pública i crítica siga una mala opció perquè empitjora la teua vida. I així, amb la destrossa que fan els mals polítics de la política, tenim menys gent capaç i honesta que vulga contribuir a imaginar i construir una bona vida. Una vida on tot siga un poc més senzill. A desemmascarar als que ens perjudiquen com a poble. I així guanyen ells. Sempre. I guanyen molt.

Sé que precisament jo no sóc la millor per defensar que necessitem estar en política, no debades vaig fracassar. Vaig entrar a la política institucional perquè pense que mereixem una altra cosa, però no vaig tindre prou en compte que la política institucional està feta per persones que no volen que ningú de fora entre, ni canvie res del mode en com es guanyen la vida. Crec que la meua experiència (i la de tantes altres) serveix per a tindre clar que amb mals polítics prenent decisions per a totes i tots, poques coses bones ens esperen. I sobretot serveix per a mostrar que només si som moltes podrem canviar alguna cosa. Estic segura que podem imaginar una vida millor per als alcoians i alcoianes. I necessitem fer-ho juntes i ja, perquè són altres els que estan imaginant una vida millor on nosaltres –el conjunt dels alcoians i alcoianes- només som uns figurants. La solució a un món fet a la seua mida no serà fàcil ni ràpida. Però només serà possible si ens posem moltes i ens posem ja. Perquè un ajuntament és cabdal per disminuir o augmentar els nostres malestars. No el podem deixar en mans de qualsevol.

Show More

Related Articles

Back to top button