Paiporta opina, però, per a què?

No hi ha res més perniciós per a la ciutadania que fer una campanya de participació ciutadana poc transparent, indefinida i mal planificada.

Cridar la ciutadania a participar en un procés de consulta on el veïnat es queixe de les coses que creu que no funcionen bé o que faça propostes per millorar els servicis i les condicions de vida de les persones i l’entorn del seu municipi i que després això puga quedar en el calaix de l’alcaldessa és la pitjor de les opcions. Aquestes pràctiques són el focus i unes de les causes que fomenten desafecció de la gent de la política i la frustren per a participar en pròximes campanyes.

Després d’una dictadura en la qual no existia la llibertat d’opinió ni d’expressió, en les albors de la transició democràtica, proliferaren en quasi tots els municipis associacions veïnals que complien una doble funció, la de fomentar el teixit social cultural i festiu dels barris dels nostres pobles, i també la de promoure moviments reivindicatius davant les administracions, normalment els ajuntaments, com els més propers.

Des d’aleshores han estat tres dècades d’il·lusió i esperança per canviar la nostra societat, van sorgir molts moviments ecologistes i medi-ambientalistes com “Nuclears, No, Gràcies”, “Salvem el Cabanyal”, “Salvem la Punta”, “Salvem el Barranc”; moviments pacifistes com “OTAN no, Bases Fora”; moviments identitaris com “País Valencià Lliure i socialista” o “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, per cert, ara complim el quaranté aniversari de l’aprovació del nostre Estatut. Alguns d’ells varen aconseguir allò que perseguien, per exemple a Paiporta vam aconseguir parar el projecte de formigon  ar el barranc de Xiva al seu pas pel nostre poble, el qual haguera suposat una agressió al nostre ecosistema de conseqüències imprevisibles i irreversibles. Projecte que estava avalat per l’ajuntament de Paiporta presidit aleshores per un alcalde del PSOE. Aquest, davant la mobilització de gran part del veïnat, va fer marxa enrere i procurà paralitzar aquesta obra amb interessos, fonamentalment, especulatius.

A Paiporta, en aquells moments hi havia almenys quatre associacions veïnals amb caràcter reivindicatiu. Els anys anaven passant i les intervencions de l’administració per controlar les directives d’aquestes associacions passaren a formar part de l’estratègia de l’Ajuntament per contenir aquests grups incòmodes, i així poder desenvolupar unes accions de govern sense control, amb majories absolutes i sense fiscalització ciutadana. El resultat d’aquesta estratègia és que hui dia no existeix a Paiporta quasi cap associació veïnal que vaja més enllà de procurar als seus associats i veïnat un lloc d’esplai i festa, molt necessari, per cert.

La transparència és la millor vacuna per a prevenir la corrupció i les pràctiques dolentes en l’administració. D’això sabem molt, perquè ho hem patit greument al nostre país en un passat recent. La participació ciutadana és la base fonamental en el desenvolupament d’una democràcia plena. Però una participació mal planificada i sense transparència és la manera més perversa de camuflatge del caciquisme, també aquest, molt corrent al nostre poble.

Durant el mes de maig i juny l’ajuntament de Paiporta ha dut a terme una campanya suposadament de participació ciutadana denominada “Paiporta Opina. La qual ha consistit a posar una taula en tres punts de la població en la qual es convidava la gent a reomplir un formulari de tres preguntes en el sentit de poder escriure propostes, idees i suggeriments. He de dir que aquesta fórmula amaga l’individualisme en la participació, el qual no és el més idoni. Nosaltres apostem per assemblees de barri, on la gent entre en debat sobre els temes d’interés i es creen sinergies entre les diferents postures i propostes.

La base de la pràctica del bon govern és la transparència i aquesta brilla per la seua absència en aquest “Paiporta Opina”. Quan es dissenya una campanya d’aquest tipus, com a mínim, s’ha de planificar, entre altres coses, la metodologia a emprar, l’estudi i anàlisi de la informació obtinguda, s’ha de determinar quin serà l’òrgan administratiu que farà el seguiment i l’estudi, què es vol fer amb el resultat de l’avaluació i sobretot retre comptes a la ciutadania de tot aquest procés.

Doncs bé, tot això no està previst, almenys jo no he tingut resposta a totes aquestes preguntes, fins ara.

La participació ciutadana als municipis no és cobrir l’expedient per justificar una activitat de cara a la imatge pública i davant altres administracions. Clar, és molt més arriscat i incòmode que els dirigents polítics, en aquest cas l’alcaldessa de Paiporta, se sotmeten a la fiscalització oberta i pública en una assemblea de barri en la qual ha de respondre les preguntes i suggeriments del veïnat, com es va fer en el mandat anterior. Això sols demostra debilitat i inseguretat en la gestió municipal.

Fer enquestes d’opinió amb recursos públics i després privatitzar els resultats, a més de ser contrari a dret, és una perversió de la pràctica de participació ciutadana i transparència i, per tant, dels mínims exigibles en democràcia.

Fer una campanya d’imatge de l’ajuntament a costa de la participació és una burla i és una presa de pèl al veïnat de Paiporta.

Des d’Esquerra Unida Paiporta exigirem a l’ajuntament que done compte dels resultats d’aquesta enquesta i que tota la documentació recollida siga posada davant el Consell Local de Participació Ciutadana de Paiporta, el qual ha d’avaluar el seu contingut i proposar una resposta, en forma d’acció a prendre, per part de l’Ajuntament, una vegada siga aprovada pel ple de la corporació. No romandrem amb els braços plegats davant aquestes pràctiques sibil·lines i d’amagatall.

Alberto Torralba Campos, coordinador local d’Esquerra Unida Paiporta

Related Articles

Back to top button