Albiol denuncia davant la Comissió Europea l’augment dels casos de tortura i maltractament policial a l’Estat espanyol
En una pregunta parlamentària, la portaveu d’Esquerra Unida a l’Eurocambra cita l’informe de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, en què es documenta un perillós increment de les agressions a activistes socials i persones migrants per part de les forces de seguretat
La portaveu d’Esquerra Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha registrat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea en què denuncia que els casos de tortura, violència institucional o tractes inhumans, cruels o degradants a l’Estat espanyol s’han multiplicat per quatre durant l’any 2017. Prenent com a referència l’informe que acaba de publicar la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, l’eurodiputada avisa de possibles vulneracions de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i sol·licita informació sobre les converses que hagen pogut mantindre Brussel·les amb les autoritats espanyoles al respecte.
“L’informe de la Coordinadora contra la Tortura posa en relleu una situació que hem denunciat en moltes ocasions per l’auge de la repressió a l’Estat espanyol”, explica Albiol, abans d’assenyalar que el document “no només reflecteix una pujada exponencial de les persones víctimes de tortures o tractes cruels o degradants per part de les autoritats, sinó que a més apunta a que els dos principals col·lectius víctimes són activistes socials i persones migrants”.
De fet, el text fa especial esment a casos concrets com la situació a la presó d’Archidona i la violència policial contra les persones migrants a Ceuta i Melilla, per la qual cosa Albiol pregunta a la Comissió Europea si considera que les polítiques migratòries comunitàries afavoririen la proliferació d’aquests maltractaments.
“La violència policial exercida en manifestacions o en mobilitzacions com l’1-O i les polítiques racistes a la Frontera Sud han estat les principals causes de la violència de l’Estat”, i són “dos qüestions que han estat senyal d’identitat de l’anterior govern del PP”. Per tant, “estem davant l’absència efectiva de control democràtic sobre les Forces de Seguretat i un PP que ha defensat i promogut aquesta mena d’actuacions, convertint-les en política d’Estat”.
L’informe, continua, reflecteix “només una petita part de les dades que arriben a fer-se públics”, donat que “l’opacitat amb què es regeixen institucions com els CIE o els centres de menors fan que siga molt difícil que les organitzacions de defensa dels drets humans treballen en ells”.
Segons el resum elaborat per la Coordinadora, el 2017 va haver 1.014 persones afectades per maltractaments, entre els quals s’inclouen 55 persones mortes sota custòdia. Aquestes xifres són quatre vegades superiors a les recollides l’any anterior i això també es deu als casos denunciats per la violència policial durant l’1 d’Octubre a Catalunya.
“No és la primera vegada que es denuncien aquests fets, i el passat mes de febrer el Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre una sentència contra l’Estat espanyol per tractes inhumans i degradants (Demanda 1653/13)”, la qual se suma “a altres vuit sentències que evidencien actuacions contra les persones sota custòdia i demostren que l’Estat no investiga aquests casos”.
Albiol ha criticat que els successius governs, i en especial els dos darrers de Mariano Rajoy, “han decidit no només ignorar aquestes condemnes, sinó promoure una legislació més repressiva que genera un clima d’impunitat i dificulta que la ciutadania exercisca un control democràtic sobre les forces de seguretat”.
Albiol espera del nou govern central del PSOE “que puga revertir aquesta situació”, però reconeix que el nomenament de Fernando Grande-Marlaska com a ministre d’Interior, “persona responsable de la instrucció de casos en què la pròpia Cort Europea de Drets Humans ha condemnat a l’Estat per no investigar possibles tortures, ens fa tindre poques esperances”.
“L’auge de la violència de l’Estat i el clima d’impunitat existents són incompatibles amb la recuperació de drets, i l’actual situació viola la Carta Europea dels Drets Fonamentals i genera un marc on és impossible que puguem exercir plenament drets consagrats en la legislació estatal i internacional com la llibertat d’expressió, de reunió o d’associació”, sentencia la portaveu d’EU a Brussel·les.