La Diputació iniciarà una segona fase d’exhumacions en les fosses 91 i 92 de Paterna

• Després de l’excavació de les fosses 81 i 82, on s’esperava trobar les restes de 20 persones, l’equip d’arqueòlegs ha localitzat fragments ossis de dos dels afusellats
• “El que ha ocorregut és molt habitual i estem decidits a no defallir fins que trobem els cossos de les persones assassinades pel règim franquista”, ha explicat la diputada de Memòria Històrica

 Les primeres exhumacions promogudes des d’una administració pública valenciana s’han topat no solament amb el pas del temps, sinó amb els obstacles del règim franquista. Després de l’excavació de les fosses 81 i 82 del cementeri de Paterna, on s’esperava trobar les restes de 20 persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil espanyola, l’equip d’arqueòlegs ha localitzat fragments ossis de dos dels afusellats, amb ferides perimortem, i procedirà a una segona excavació per a trobar la resta de víctimes.

El passat 18 d’abril van començar els treballs, subvencionats per la Diputació de València. Segons diverses documentals, en aqueixa fossa hi hauria soterrats dos cossos de dos veïns de Benifaió i l’Alcúdia, i la hipòtesi manejada per ArqueoAntro, seguint la investigació de l’historiador Vicent Gavarda, era que en la mateixa podrien trobar-se la resta de víctimes mortals de les saques dels dies 25 i 27 d’octubre de 1939.

No obstant això, l’excavació ha donat com a resultat la troballa de restes parcials de dues de les víctimes, a més de fragments ossis de tres xiquets i una dona d’uns 60 anys, donat que durant molts anys es va continuar soterrant en aquesta zona del cementeri de Paterna. “El que ha ocorregut és molt habitual perquè el procés de localització és ardu. Estem decidits a seguir buscant per a trobar els cossos, però cal deixar treballar als especialistes”, ha explicat Pérez Garijo. Segons la diputada de Memòria Històrica, es poden trobar casos similars en excavacions realitzades a altres comunitats, com les la Junta d’Andalusia, degut a la pèrdua dels registres originals i la falta de proves, “perquè el règim franquista no deixava indicis”. En aquest cas, el registre cementerial de Paterna original va desaparèixer, la qual cosa “no posa les coses fàcils als investigadors”, segons el director arqueològic, Miguel Mezquida.

A continuació, els experts procediran a l’excavació de la fossa 91 i 92 seguint el testimoniatge oral de la filla d’un dels represaliats, Isabel Cualladó, que recorda portar flors amb sa mare a aquesta zona del cementeri. Mentre esperen els permisos de l’ajuntament de Paterna per a aquesta segona fase dels treballs –que en cap cas pot suposar un increment en la quantitat de la subvenció atorgada–, Arqueoantro s’avançarà en els terminis previstos i el pròxim 22 de maig iniciarà l’excavació i exhumació de la fossa 113, unes actuacions també finançades per la Corporació provincial.

El testimoniatge dels familiars

L’equip d’ArqueoAntro va començar les excavacions en la fossa 81 i 82 en “tirar del fil” del registre civil i altres fonts documentals, en les quals figuraven els cossos de dos veïns de Benifaió i l’Alcúdia. Concretament, els fragments ossis trobats corresponen amb dos homes que figuren en el registre municipal com morts el 27 d’octubre de 1939, data que coincideix amb un dels dos dies en què van afusellar a la resta de víctimes.

“El règim franquista es va encarregar molt bé de desdibuixar totes les pistes”, ha explicat Mezquida. Els ajuntaments implicats han contactat amb els familiars per a informar dels progressos en les recerques, així com determinar què fer amb les restes, ja que aquests dos represaliats ja havien sigut enterrats parcialment en els seus pobles.