Incapacitat o Complicitat?

Després de vint anys de poder absolut del PP a la Generalitat Valenciana, les persones de progrés esperàvem que la seua fi suposés, entre altres moltes coses, un canvi en les polítiques especulatives i d’agressió al nostre medi natural. Tots i totes confiàvem que s’aturarien aquells projectes encetats pel PP i que suposaven una clara continuïtat de les polítiques que afavorien els interessos econòmics d’uns pocs posant en perill els recursos naturals del conjunt de la població. A Alcoi estem enduent-se una decepció ben gran.

No pretenc desqualificar tota la política feta per l’actual govern del PSOE-Compromís a la G.V., doncs en algunes qüestions sí s’ha notat un distanciament clar de les nefastes polítiques del PP al País Valencià. Vull referir-me en concret a la nefasta actitud que n’han tingut respecte de l’ATE a La Canal.

Durant la campanya electoral a les autonòmiques, Ximo Puig, ara President de la Generalitat, assegurava que el projecte d’Alcoinova a La Canal “ratllava la prevaricació” i es posicionava clarament en contra, apostant per facilitar una altra ubicació per al projecte empresarial. El nou Conseller d’Indústria, ex-alcalde de Muro i dirigent de Compromís, es reunia amb els representants de Salvem el Molinar, per tranquil·litzar-los i assegurar-los que compartien les mateixes inquietuds i que faria per aturar un projecte que, era evident, posava en perill l’aqüífer del Molinar. Des d’aleshores, sols hem assistit a un joc on uns i altres s’han passat la pilota, en acusacions mútues de no voler assumir responsabilitats.

A l’Ajuntament d’Alcoi, l’Alcalde Toni Francés del PSOE, ha mantingut sempre una actitud passiva a la manera “Rajoyana”, és a dir, deixar passar el temps fins que el tema caiga pel seu propi pes. Cap el costat que caiga no és problema seu. És l’estratègia de no mullar-se clarament per no posar-se en contra a ningú i flotar per damunt del be i del mal, delegant en altres instancies el que és obligació del màxim representant del seu poble: la defensa del seu territori i dels interessos col·lectius. Ara la sentència sobre la legalitat de l’ATE li ha donat ales per justificar l’ambigüetat del seu no fer o fer allò que realment sempre ha volgut.

Per la seua banda, PP i Cs han fet d’aquest projecte la seua bandera. Tal i com han fet en tots els projectes que han esdevingut la roïna més escandalosa per al poble d’Alcoi i que encara estem pagant (Serelles, Calderón, Rosaleda, Boulevard, Jutjats…). Són els mateixos que neguen l’evidència del canvi climàtic, els que defensen l’actual creixement econòmic insostenible, els que entrebanquen l’aposta per les energies alternatives renovables per afavorir els negocis de les elèctriques privatitzades. En definitiva, els que amb les seues polítiques ens duen a l’empobriment de les classes populars i cap a la desfeta del planeta.

Sols Guanyar Alcoi en la seua totalitat i Compromís d’Alcoi de la ma d’Anna Climent (una vegada superada l’etapa de Rafa Carbonell que també ha passat per la Conselleria de Rafa Climent, que és dirigent del Bloc i que quan era Vice-alcalde ací també va jugar a l’ambigüetat calculada), han defensat l’alternativa de buscar una altra ubicació al projecte per protegir el recurs més important que hem d’assegurar a les nostres generacions futures: l’aigua.

El problema és que el temps passa i dona la sensació que entre uns i altres, entre el PSOE que governa Alcoi i la Generalitat, i el Compromís que governa la Generalitat, el perill avança. Tots plegats han donat una clara mostra d’incapacitat de fer una política alternativa en una qüestió que és de vital importància per al futur d’Alcoi. Tot fa pensar que tal volta no és que siga incapacitat, sinó més bé complicitat amb les polítiques que avantposen el capital i la seua lògica depredadora a la prioritària necessitat de salvaguardar els recursos naturals que necessitem per a viure. L’argumentari que pretén amagar un projecte urbanístic amb la falsa promesa dels lloc de treball que aportarà, va quedar clarament al descobert quan la pròpia empresa anunciava que si calia eliminaria l’activitat industrial per tranquil·litzar a la població. L’objectiu no és la reubicació de l’actual activitat sinó tot el que s’envolta amb aquesta excusa: un projecte de recalificació del terreny per revaloritzar el sol i treure-li el màxim profit econòmic. S’obriria així un meló que sempre ha estat molt desitjat pels que veuen el nostre patrimoni natural com una font de negoci espoliador. Com diu la Plataforma Salvem El Molinar: “treball sí, aigua també”. Benvingut tot projecte que supose ocupació a una població que ha perdut la major part de la seua indústria tradicional provocant un índex d’atur que condemna a moltes famílies a la desesperació. Però benvinguts si són sostenibles i respectuosos amb el medi i s’ubiquen en un lloc que evite innecessàriament un risc als nostres recursos naturals. Benvingudes les noves tecnologies i els llocs de treball que es posen al servei del be comú i de la creació de llocs de treball des de criteris de sostenibilitat. Al segle XXI no podem continuar amb la lògica productiva que pot posar en perill una riquesa que amb el temps serà més valuosa que tots els diners del món junts: l’aigua.

Jordi Santoja Ferrando, coordinador local d’EUPV a Alcoi

Related Articles

Back to top button